La Plataforma Espanyola pel Dany Cerebral Adquirit (DCA) ha denunciat “el dèficit assistencial que pateixen amb freqüència les persones afectades per aquesta dolència durant la fase subaguda, des de l’estabilització hospitalària fins a la concessió efectiva de prestacions”. L’organització exigeix “itineraris de rehabilitació integral amb temps i intensitat suficients a totes les comunitats autònomes”.
Coincidint amb el Dia Nacional del Dany Cerebral Adquirit, que se celebra aquest diumenge, la Plataforma ha recollit el testimoni de familiars i professionals per advertir que “als hospitals de mitjana estada als quals s’accedeix per ‘potencial rehabilitador’, el temps de tractament és insuficient i sovint no es cobreixen totes les àrees necessàries (fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia i, de manera especialment acusada, neuropsicologia), tot i ser clau per a les funcions executives i el denominat ‘dany menys visible’”.
El president de la Plataforma, Rubén Rodríguez Duarte, ha subratllat que “és molt trist i difícilment explicable que la fase amb més capacitat de recuperació no s’aprofiti per falta de recursos o de coordinació. La finestra de neurogènesi i neuroplasticitat del primer any requereix programes intensius i multidisciplinaris que, a dia d’avui, massa vegades, no arriben”.
Des de la Plataforma han afegit que “la resolució de la urgència (alta i estabilització clínica), seguida de només tres o quatre mesos de teràpies, sol no modificar la situació de dependència de moltes persones. Això empeny les famílies a buscar tractaments privats costosos, dificulta el retorn al domicili per manca d’adaptacions d’accessibilitat i retarda les respostes del sistema de dependència, que en molts casos no valora abans dels sis mesos després de la lesió, en considerar que encara pot haver-hi canvis funcionals”.
Les conseqüències d’aquest dèficit assistencial, que afecta el període d’entre tres i dotze mesos després de la lesió, inclouen “desemparament institucional —un tram sense cobertura suficient entre l’alta i la resolució de prestacions—, càrrega econòmica elevada per sostenir teràpies o cures, dificultat per tornar a casa per manca d’adaptacions i opcions residencials, especialment en majors de 65 anys, i cronificació evitable de seqüeles per baixa intensitat i continuïtat insuficients en la rehabilitació”.
Per tot això, la Plataforma reclama: la creació de circuits específics de dany cerebral adquirit a totes les comunitats autònomes per a la fase subaguda (unitats de dia, centres ambulatoris i comunitaris); programes amb intensitat i durada adequades (de 6 a 12 mesos, ajustables a cada cas) i totes les disciplines (fisioteràpia, teràpia ocupacional, logopèdia i neuropsicologia) dins de la cartera efectiva de serveis; una coordinació sociosanitària real, amb valoració primerenca i provisional de la dependència (en menys de tres mesos) per activar prestacions pont i evitar interrupcions en les teràpies; finançament públic per adaptar habitatges i productes de suport des de l’alta hospitalària, amb una finestreta única i un gestor o gestora de cas; equitat territorial amb estàndards comuns en cartera, temps de resposta i ràtios professionals; i acompanyament familiar i psicosocial des del primer dia, amb formació per a cuidadors i programes de respir familiar.
“El DCA no acaba amb l’alta”, va remarcar Rubén Rodríguez Duarte. “Si el sistema no manté la intensitat adequada durant els primers mesos, convertim en dependència crònica allò que podria millorar de manera substancial”.
Finalment, des de la Plataforma Espanyola pel DCA han fet “una crida a les Administracions, Serveis de Salut i Serveis Socials perquè activin de manera coordinada aquests canvis, i als mitjans de comunicació perquè visibilitzin el DCA més enllà de la fase aguda, posant el focus en la rehabilitació integral i en els drets de les persones afectades”.
