La destrucció d’ocupació entre les persones amb discapacitat a partir de la irrupció de la pandèmia ha suposat la pèrdua de set anys ininterromputs de creixement en la contractació precedent. En aquest context són els joves el que surten més malparats sumant una destrucció del 33% de contractes.
Al recent estudi presentat per l’Odismet, Observatori sobre Discapacitat i Mercat de Treball de la Fundació ONCE, “Efectes i conseqüències de la crisi de la covid-19 entre les persones amb discapacitat”, a una mostra de més de 1.600 persones amb discapacitat, es detecta clarament indicadors preocupants en relació amb els més joves.
Així, entre ells, el percentatge d’aturats abans i després de la pandèmia s’incrementa en més de 8 punts percentuals, per situar-se al 47% dels enquestats menors de 30 anys. El 13% els aturats joves afirmen que la situació d’atur és conseqüència directa de la COVID-19.
Amb aquest panorama resulta difícil que brilli l’optimisme. Així el 58% consideren que és poc o gens probable que trobin feina en un futur proper, qüestió desafortunadament esperable, tenint en compte que el 57% són aturats de llarga durada.
A aquest context tampoc contribueix que el 32% dels joves amb discapacitat no superen els estudis primaris, unes 32.000 persones. El seu nivell formatiu és inferior comparat amb les persones de 16 a 24 anys sense discapacitat, ja que mentre entre aquests darrers amb prou feines es registra analfabetisme, al col·lectiu representen més del 10,7%. El mateix passa a l’extrem oposat, un 3,8% de joves amb discapacitat tenen estudis superiors, i el nivell dels seus homòlegs sense discapacitat és del 13,3%.
No obstant això sembla que els joves s’han adonat de la complicada situació laboral actual i aposten per la formació com a passarel·la a l’ocupació i fins a un 75% han realitzat algun tipus de formació durant la pandèmia.
Secció patrocinada per:
