L’Observatori Català de la Joventut (OCJ) va presentar ahir l’informe “Condicions de vida, ocupació i desigualtats en salut de la població jove davant la COVID-19” que analitza l’afectació de la pandèmia sobre la vida de les persones joves en els àmbits socioeconòmic i de salut.
Entre les conclusions de l’estudi hi destaca el fet que les persones joves que a Catalunya ja eren vulnerables per la seva situació socioeconòmica, amb l’aparició de la pandèmia de la Covid19 han patit una major afectació i ha eixamplat la distància amb la resta del jovent. En concret, les dades revelen que el 68% del grup que abans de la pandèmia ja tenia dificultats econòmiques, ara afirma que la situació econòmica de la seva llar ha empitjorat. Aquest percentatge es redueix al 39% en el cas de les persones que vivien amb menys dificultats abans de la pandèmia.
“Aquest fet posa de manifest l’acumulació de desavantatges i l’eixamplament de les desigualtats socials en el marc d’aquesta crisi, així com la debilitat dels sistema, abocant la població jove en una situació de vulnerabilitat, d’inseguretat davant la contingència i de risc d’exclusió social”, s’apunta en les conclusions de l’estudi encarregat per l’OCJ i elaborat per la Universitat Pompeu Fabra en col·laboració amb d’altres centres de recerca.
Totes aquestes problemàtiques, prossegueix l’informe fet públic avui, “tenen clares implicacions per a la salut física i mental”. En aquesta línia, els resultats també mostren que el col·lectiu jove és el que ha viscut el confinament amb més dificultats i, alhora, el que menys capaç es veia en el moment de l’enquesta d’afrontar-lo satisfactòriament.
L’OCJ ha presentat aquest matí l’informe davant d’investigadors i professionals durant un acte virtual presentat per la directora general de Joventut, Laia Girós, i que ha comptat amb la intervenció de la coordinadora de l’estudi, Mireia Bolívar (UAB).
L’estudi presentat avui s’afegeix a les conclusions de l’informe “Joventut, Covid-19 i desigualtats”, publicat també per l’OCJ en base a una enquesta feta durant l’estat d’alarma i els mesos següents. Entre les conclusions d’aquest estudi hi ha el fet que les persones joves han estat dels col·lectius més perjudicats per aspectes com són la interrupció de la presencialitat als centres educatius, la pèrdua de feina o d’ingressos i un major malestar durant el confinament. Aquesta angoixa més acusada en les franges joves queda demostrada amb pitjors puntuacions pel que fa a la percepció de l’estat d’ànim, tristesa, angoixa, ira, avorriment, incertesa, confiança o esperança.
