El 2022 va néixer el projecte ‘La meva casa: una vida en comunitat’, una iniciativa pionera impulsada per Plena inclusió Espanya amb l’objectiu de transformar les polítiques públiques relacionades amb les cures i suports per a persones amb discapacitat intel·lectual i grans necessitats de suport. Aquest projecte, emmarcat dins el Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i finançat pels fons europeus Next Generation, aposta per un model d’habitatge més personalitzat, situat a barris i pobles, com a alternativa a les grans residències on viuen milers de persones arreu del país.
L’equip de l’INICO, institut dependent de la Universitat de Salamanca especialitzat en estudis sobre discapacitat en entorns comunitaris, porta mesos investigant els efectes d’aquest canvi de paradigma. Les primeres anàlisis indiquen que el trànsit d’un entorn residencial a un habitatge en comunitat ha suposat una millora significativa en les condicions objectives de qualitat de vida per a les 285 persones amb discapacitat intel·lectual que participen en el projecte.
Segons Patricia Navas, investigadora de l’INICO, els resultats preliminars mostren un impacte positiu en la percepció de la qualitat de vida per a una gran majoria dels participants. Aquesta millora s’observa no només en l’àmbit personal, amb una reducció dels problemes de conducta, sinó també en l’increment de la participació activa i el control sobre les seves pròpies vides. Això inclou la capacitat de prendre decisions sobre activitats d’oci, convivència a la llar, i altres qüestions quotidianes com la roba o el menjar.
El projecte ‘La meva casa’ finalitzarà al desembre de 2024, moment en què es donaran a conèixer els resultats definitius. Les investigacions se centren en aspectes clau com la millora de la qualitat de vida, el procés de desinstitucionalització, la vinculació amb la comunitat, així com la identificació de solucions innovadores i nous perfils professionals de suport.
Sofia Reyes, coordinadora del projecte a Plena inclusió Espanya, es mostra optimista respecte als resultats preliminars. Segons ella, les tendències actuals es convertiran en evidències sòlides que validaran la hipòtesi que les polítiques públiques en matèria de cures i suports han de ser més personalitzades i connectades amb la comunitat per donar una resposta adequada a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual institucionalitzades.
Per garantir l’èxit d’aquest nou model de serveis socials, Reyes subratlla la necessitat de mantenir el suport de les administracions públiques a llarg termini, incloent les comunitats autònomes, l’Estat i els ajuntaments.
El proper mes d’octubre, Plena inclusió Espanya organitzarà una trobada estatal sota el títol ‘Menys barreres, més barri’, on es presentaran els resultats del projecte ‘La meva casa: una vida en comunitat’, marcant un pas important cap a un model de cures i suports més inclusiu i integrador.
