Dincat ha impulsat a Catalunya el projecte estatal “Mi Casa: una vida en comunidad”, una iniciativa destinada a garantir el dret de les persones amb discapacitat intel·lectual, incloent aquelles amb grans necessitats de suport, a viure en comunitat i a prendre les seves pròpies decisions en els aspectes fonamentals de la seva vida.
Aquest projecte té com a objectiu explorar nous models de vida per a aquest col·lectiu, amb l’objectiu de transformar les actuals polítiques de cures de llarga durada, permetent-los viure de manera independent en pisos i cases a la comunitat, rodejats de veïns i amb oportunitats per a relacionar-se, gaudir del seu temps lliure i preservar la seva intimitat.
El procés de desinstitucionalització és una ruta necessària en la recerca d’una major inclusió i autonomia per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Projectes com “Mi Casa: una vida en comunidad” representen un pas essencial en aquest camí, ajudant a identificar els models d’atenció i els perfils professionals necessaris per fer realitat aquesta transformació.
Gràcies a la col·laboració de 9 entitats del territori català (Alba Jussà, Apindep, Aprodisca, Aspronis, El Rusc, Ilersis, IPSS, Pere Mitjans i Prodis), s’han establert 21 habitatges pilot. A través d’aquests, ja s’han integrat 68 persones amb discapacitat intel·lectual i grans necessitats de suport, que ara poden viure en comunitat i tenir l’autonomia necessària per prendre les seves pròpies decisions, tot respectant les seves necessitats i desitjos, seguint el model centrat en la persona establert per la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.
Un exemple d’aquest canvi és el testimoni de Daniel, de 35 anys, que participa en el projecte a través de l’entitat Rusc Girona. El Daniel ha pogut traslladar-se a un pis amb quatre companys i amb l’ajuda dels professionals, ha començat a prendre classes de bateria i anar al centre cívic per gaudir d’una vida més activa i plena. Aquesta transformació en la seva vida demostra l’impacte positiu que tenen aquests projectes en el benestar i la felicitat de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Víctor Galmés, director de Dincat, subratlla la importància d’aquest projecte com a via per promoure la inclusió plena de les persones amb discapacitat intel·lectual. Destaca la necessitat de ser valents i apostar per polítiques públiques que previnguin la institucionalització, fomentant models d’habitatge comunitari per a tothom, especialment per a aquells amb majors necessitats de suport. Per aconseguir això, és essencial comptar amb perfils professionals adequats, com els assistents personals, que puguin oferir l’acompanyament necessari per a una vida independent i plena.
El projecte “Mi Casa: una vida en comunidad” és una iniciativa d’innovació de Plena Inclusión amb una durada de 3 anys (2022-2024), implementada a 7 comunitats autònomes amb el suport del Govern d’Espanya, mitjançant el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb fons del programa NextGenerationEU, així com de les diferents administracions públiques locals. A Catalunya, aquest projecte disposa d’un finançament estimat de 5 milions d’euros dels Fons Next Generation i de la Generalitat de Catalunya, que destina recursos per a 33 places a través de convenis, amb una dotació estimada de prop d’un milió d’euros per al 2024.
Malgrat l’optimisme que genera l’implementació de projectes pilot com aquest, cal recordar que encara hi ha més de 3.800 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya en espera d’una plaça que els permeti viure amb els suports necessaris. Aquesta realitat destaca la necessitat urgent de seguir treballant per aconseguir una veritable inclusió i autonomia per a tots els membres de la societat.
