Un nou estudi publicat a la revista JAMA Psychiatry revela una preocupant manca de representació ètnica en els assajos clínics aleatoritzats de tractaments farmacològics per a trastorns mentals. Aquesta realitat impedeix garantir que els resultats dels tractaments siguin aplicables a tota la població, ja que la representació ètnica és clau per assegurar la fiabilitat dels resultats dels estudis i l’eficàcia dels tractaments. El treball, el primer a analitzar sistemàticament aquest aspecte, ha estat coautor per Joaquim Raduà, cap del grup Imatge dels trastorns relacionats amb l’estat d’ànim i l’ansietat (IMARD) a l’IDIBAPS.
L’estudi va consistir en una revisió i metaanàlisi de 1.683 assajos clínics publicats entre el 1958 i el 2023, amb dades de més de 375.000 participants. Els resultats són contundents: només un 39,2% dels assajos clínics proporcionen informació sobre l’ètnia dels individus inclosos. Aquest percentatge varia dràsticament segons la regió geogràfica. Mentre que als Estats Units el 58,7% dels estudis reporten aquesta dada, a Àsia i l’Orient Mitjà el percentatge cau fins al 12,4%, i a l’Amèrica Central i del Sud, només un 8,7%.
Raduà ha explicat aquestes disparitats: “Aquestes diferències podrien ser parcialment degudes al fet que les cultures ètnicament més homogènies tendeixen a posar menys atenció a la recollida de l’ètnia. Però en el món actual sol haver-hi més diversitat que en el passat. Seria recomanable disposar de guies internacionals que facilitin la recollida i descripció respectuosa de les ètnies dels participants dels estudis”.
Els autors també van comparar la representació ètnica en els assajos clínics realitzats als Estats Units amb les dades del cens d’aquest país. Es va observar que, segons les edats dels participants, algunes ètnies han passat de ser infrarepresentades a sobrerepresentades, mentre que d’altres continuen patint una infrarepresentació constant.
Per a Joaquim Raduà, la manca d’informació i representació ètnica no és només una qüestió de transparència, sinó que pot tenir un impacte real en la qualitat de l’evidència científica sobre l’eficàcia dels tractaments, i, per tant, en la pràctica clínica. Ha volgut recalcar un aspecte metodològic crucial: “Voldria remarcar que és important analitzar les dades separant-les segons les edats dels participants i els anys dels estudis, ja que si ho barregem tot podríem treure conclusions errònies”.
