La Sindicatura de Greuges de Barcelona va rebre la queixa d’una mare d’un nen amb discapacitat que necessita suport especial per anar al bany. La ciutat actualment no disposa de canviadors inclusius adequats, fet que obliga aquesta mare i altres persones en situacions similars a canviar els seus fills al terra dels banys, una pràctica antihigiènica, o bé als bancs del carrer. Les cambres higièniques accessibles de la ciutat no tenen lliteres ajustables en alçada per facilitar la transferència de persones amb discapacitat, fet que posa en perill la seguretat i la salubritat d’aquestes persones. És necessari instal·lar canviadors específics per solucionar aquesta mancança.
Un canviador inclusiu és un element que disposa d’espai suficient per una llitera, un bany regulable en alçada, un inodor i un sistema de rails amb grua per a les transferències, entre d’altres. Aquests canviadors estan dissenyats per a persones que necessiten suport específic o assistència per anar al bany i mantenir la seva higiene personal. Per a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), un canviador adaptat o inclusiu ha de permetre l’ús autònom o amb suport de terceres persones per part de persones amb discapacitat física.
En compliment de l’article 5 de la Llei 13/2014 d’accessibilitat de Catalunya, que assigna als municipis la responsabilitat d’elaborar, aprovar i executar un pla d’accessibilitat, es va aprovar el Pla d’accessibilitat universal de Barcelona l’any 2017. Aquest pla consta de tres fases: diagnòstic, proposta de solucions i planificació i implantació. El 2020 es va dur a terme la primera fase del pla, diagnosticant l’accessibilitat dels banys dels equipaments i serveis municipals, com ara mercats, centres de serveis socials, oficines d’atenció ciutadana, centres cívics, centres esportius i biblioteques.
A partir d’aquesta diagnosi, l’IMPD va fer una sèrie de recomanacions, incloent la revisió de l’obertura de portes, la possibilitat de transferències laterals als dos costats dels inodors, la col·locació de dispositius de trucada d’assistència, la millora de la senyalització amb contrast, relleu i Braille, i la garantia d’accessibilitat de les petites instal·lacions dels serveis higiènics (manetes de portes, aixetes, miralls, pestells, etc.). La segona fase del pla implica la implementació de les solucions valorades conjuntament amb la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI), formada per persones amb discapacitat i entitats del sector. Encara no es tenen els resultats de la tercera fase, que consisteix en la planificació i implementació de les actuacions necessàries per complir els objectius del pla.
Malgrat això, s’ha evidenciat la inexistència de canviadors inclusius en els equipaments municipals. L’únic exemple actual és un mòdul instal·lat a les platges de Nova Icària i Sant Miquel a Barcelona. La manca de canviadors inclusius limita les sortides de les persones que requereixen assistència per anar al bany, vulnerant els seus drets a la intimitat i la dignitat, i afectant també els seus drets a l’oci, la cultura i l’esport.
Per garantir aquests drets, la Sindicatura de Greuges de Barcelona creu necessari valorar la instal·lació de lliteres regulables en alçada en tots aquells espais municipals on sigui possible. Barcelona podria inspirar-se en les bones pràctiques dels moviments “Changing Places” al Regne Unit, Nova Zelanda, Irlanda i Austràlia, i “Toiletten für alle” a Alemanya. A Bilbao, l’associació “Cambiadores Inclusivos” treballa per promoure i estandarditzar el concepte de canviadors inclusius.
La Sindicatura de Greuges de Barcelona conclou en la seva resolució que l’IMPD ha de continuar treballant conjuntament amb els districtes i les àrees municipals per defensar els drets de les persones amb discapacitat. En aquest sentit, recomanen explorar una línia de treball per implementar canviadors inclusius a la ciutat i valorar quins equipaments municipals podrien acollir lliteres regulables en alçada.
