La Fundació ONCE i NTTData han presentat aquest dimarts al Mobile World Congress (MWC), que se celebra fins dijous al recinte de Gran Via de Fira de Barcelona a L’Hospitalet de Llobregat, un estudi sobre com la Intel·ligència Artificial IA generativa (IAG) pot esdevenir una aliada per combatre la soledat no desitjada en persones amb discapacitat.
L’estudi destaca que la IA generativa pot mitigar l’aïllament involuntari que sovint pateixen aquestes persones. Tot i així, també adverteix que un ús inadequat pot incrementar l’aïllament si es concep com un substitut de la interacció social, segons han informat en un comunicat.
La recerca s’ha desenvolupat en tres fases. En la primera, es va dur a terme una investigació per analitzar la relació entre la IAG i la soledat no desitjada en persones amb discapacitat. La segona fase va incloure entrevistes amb persones amb discapacitat i experts. Finalment, en la tercera fase, es van avaluar els escenaris en què la IAG podria ajudar a mitigar aquesta soledat.
Durant les dues últimes fases, es van fer entrevistes principalment a dos grups participants: usuaris de IAG d’entre 29 i 52 anys i persones expertes en IAG, que van aportar coneixements teòrics i pràctics sobre el disseny i implementació de solucions basades en IA.
L’estudi determina que la soledat no desitjada en persones amb discapacitat està influenciada per factors emocionals, socials i estructurals. Entre els principals disparadors s’identifiquen accidents, mudances, rebuig social i barreres d’accessibilitat, que limiten notablement les oportunitats d’inclusió social i participació comunitària.
Un dels resultats més destacats és que aquesta soledat s’intensifica en moments concrets de la rutina diària, especialment a la nit i durant els caps de setmana.
A més d’explorar la soledat no desitjada, l’estudi analitza el paper de la IAG com a tecnologia de suport emocional i com a complement en la rutina diària. Les entrevistes van permetre identificar tant les oportunitats com els riscos associats a l’adopció d’aquestes eines.
Un dels descobriments més rellevants és l’antropomorfisme que els usuaris associen amb la IAG. La interacció mitjançant comunicació escrita, visual o de veu fa que moltes persones la percebin com a real i li atribueixin característiques i personalitat, creant en alguns casos un vincle emocional.
Aquest intercanvi comunicatiu representa un avenç significatiu en la relació persona-màquina, eliminant barreres relacionades amb el coneixement tècnic o el format de la informació.
L’estudi conclou que és imprescindible trobar un equilibri entre regulació, innovació i sensibilització per garantir que l’adopció de la IAG es faci de manera conscient i responsable.
 pot esdevenir una aliada per combatre la soledat no desitjada en persones amb discapacitat){kind=link}