Sembla que aquesta setmana i per fi, s’han aprovat els pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Uns pressupostos que tenen una gran importància per a comunitats de persones com a la que jo formo part, la de persones amb disCapacitat. O més ben dit – no pequem d’il·luses-, tindrien una gran importància si les partides econòmiques al vessant social tingues més pes i quan n’hi hagi una manca de diners per part de l’administració pública no es prescindeix de convocar prestacions com la PUA.
La resta de persones mortals que no formen part del selecte grup de la disCapacitat, es preguntaran què és la PUA. La Generalitat de Catalunya (GenCat) la denomina “Prestació d’atenció social a les persones amb discapacitat (PUA)” i fa una convocatòria anual, però, sorpresa! L’any 2022 no la va convocar!
Aquestes prestacions econòmiques tenen una gran importància per a les persones que formen part d’aquesta selecta comunitat, ja que quan la disCapacitat truca a la teva porta va acompanyada d’unes despeses ocultes molt difícils d’afrontar per la majoria de butxaques de les persones amb disCapacitat i la seva família, i aquestes són utilitzades per a sufragar una part – pel fet que la majoria del catàleg no és assumit totalment per la GenCat- de l’adquisició de material de suport i actuacions destinades a permetre la nostra autonomia personal.
Així que no convocar unes prestacions econòmiques d’aquesta índole, en la meva humil opinió, es pot catalogar de DISCRIMINACIÓ i sí, de DISCRIMINACIÓ en majúscules. Doncs, amb aquesta iniciativa del govern català moltes persones veurem vulnerats els nostres drets fonamentals!
Però què esperem de partits els quals tenen un dirigent – i no oblidem pas que és el president de Catalunya- que va proposar el “projecte de llei de contractes de serveis a les persones” -més conegut com la llei Aragonès- que per sort no va prosperar al Parlament de Catalunya per la sospita que es tenia des dels moviments socials del país, que l’objectiu principal d’aquest projecte de llei no era un altre que privatitzar els serveis públics que licita l’administració catalana. I, dels seus socis en l’aprovació dels pressupostos, que una de les seves principals preocupacions que va posar a sobre la taula era la de tornar a posar en marxa la B-40, una carretera obsoleta que per la crisi mediambiental mundial que pateix el nostre planeta, que segurament – com ja l’ha succeït a altres projectes similars- serà tombada judicialment i no podrà portar-se a terme.
Però clar, en aquests dos projectes n’hi ha molts interessos econòmics pels amics de la classe política, que són els que realment mouen la política al món. I malauradament no és una política a on tingui cabuda les necessitats socials.
Ara, només em queda esperar que a les pròximes eleccions tothom tindrà cura amb la papereta que fica a l’urna. Doncs si no, les conseqüències com es pot comprovar són nefastes pels col·lectius més desfavorables de la societat. No tinc remei, ja que torno a pecar d’il·lús!
En definitiva, l’any 2022 ens han ben fet la PUA!
Juan Garcia Díaz – Activista social i president de l’Associació pel Lleure Adaptat (ALLA)
){kind=link}
Si, es vergonyós i molt trist saber i comprobar un cop més que la Generalitat té altres prioritats econòmiques que solucionar l’existència del colectiu persones amb discapacitats.