L’accés a la llengua de signes és un dret reconegut i promogut per la World Federation of Deaf (WFD), una entitat que, dins el marc del Dia Internacional de les Llengües de Signes celebrat el 23 de setembre, subratlla la rellevància d’aquestes llengües per a la comunitat sorda a tot el món. Aquesta data va ser oficialment declarada el 2017 per les Nacions Unides, amb l’objectiu de motivar els governs a impulsar l’ús de les llengües de signes i destacar-ne el paper fonamental en la inclusió de les persones sordes.
La WFD ha animat les seves organitzacions membres, entre les quals hi ha la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE), a seguir lluitant per la correcta implementació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. L’enfocament principal és la defensa dels drets lingüístics de la comunitat sorda, instant que es respectin i promoguin les llengües de signes com a component essencial de la vida diària d’aquestes persones. Encara que al món hi ha més de 300 llengües de signes, només en menys de 80 països han estat reconegudes amb diferents nivells de protecció a través de la legislació.
A Espanya, estan oficialment reconegudes la llengua de signes espanyola i la llengua de signes catalana. Tot i això, segons destaca la CNSE, les persones sordes encara no poden utilitzar aquestes llengües en igualtat de condicions en comparació amb l’ús que la resta de la població fa d’altres llengües. Roberto Suárez, president de la CNSE, emfatitza que el dret a la llengua és innegociable i que no es pot eliminar sota cap circumstància, ni per retallades ni per polítiques d’austeritat. Així mateix, la CNSE insisteix en la necessitat que es compleixin els mandats establerts a la llei 27/2007, que regula l’ús de les llengües de signes al país.
La preservació de les llengües de signes i el patrimoni cultural és una altra de les preocupacions de la CNSE. L’entitat defensa que les persones sordes són les més adequades per transmetre aquestes llengües i han de ser les principals responsables de l’ensenyament i la traducció. Això no només garanteix una correcta transmissió lingüística, sinó que també representa una oportunitat laboral crucial per a la comunitat sorda, especialment en un país on la taxa d’atur entre les persones amb discapacitat és molt més gran que la de la resta de la població. En aquest sentit, Suárez ressalta que les administracions públiques han d’assegurar que els llocs relacionats amb la llengua de signes siguin ocupats per persones sordes especialistes en aquest camp. Per a ell qualsevol política pública que busqui elevar l’estatus d’aquestes llengües serà insuficient si no contempla aquest aspecte.
El Dia Internacional de les Llengües de Signes també marca l’inici de la Setmana Internacional de les Persones Sordes, que se celebra entre el 23 i el 29 de setembre. Durant aquesta setmana, líders de diferents països participen al #GlobalLeadersChallenge, una iniciativa que a través de vídeos signats busca recolzar el lema “Llengua de signes per dret”. A més, com a part d’aquesta celebració, edificis emblemàtics de tot el món s’il·luminaran de blau al repte #BlueLightforSign, com un reconeixement a la importància i el valor d’aquestes llengües.
