La Federació Internacional d’Atletisme Paralímpic (World Per Athletics) ha comunicat al Comitè Paralímpic Espanyol (CPE) que rebutja la seva petició de concedir de manera excepcional una medalla de bronze a l’atleta amb discapacitat visual Elena Congost, que va arribar tercera a la marató dels Jocs Paralímpics de París, però va ser desqualificada per deixar-se anar de la corda que l’unia al seu guia, Mia Carol, en intentar ajudar-lo quan estava patint un esvaïment a prop de la meta.
El motiu de la desqualificació va ser l’aplicació de l’apartat 7 de la norma 9 de les ‘Rules & Regulations de World Per Athletics (WPA)’ davant l’incompliment de l’obligació d’anar en tot moment connectats l’atleta i la guia amb el tether (corda), des del començament de la prova fins a la línia de meta, segons ha informat aquest dijous el CPE.
Una vegada coneguda la decisió dels jutges de desqualificar l’esportista, es va procedir a fer una protesta per part dels representants de la delegació espanyola presents a l’esdeveniment, d’acord amb el que disposa l’apartat 3 de la norma 50 de la citada normativa de WPA.
Contra aquesta decisió dels jutges de no estimar la protesta no es va procedir a presentar recurs davant del jurat d’apel·lació (d’acord amb el que disposa l’apartat del 7 de la norma 50 de les Rules & Regulations de World Per Athletics).
La raó és que la desqualificació de l’esportista espanyola per part dels jutges forma part de les anomenades mesures o decisions field of play, que resulten no revisables, excepte en un tipus molt limitat de supòsits que no concorrien en el present cas.
L’aplicació de les regles de joc en el curs de les competicions esportives correspon als jutges i no és possible el rearbitratge quan les autoritats esportives hagin procedit a aplicar la norma al supòsit de fet. Per allò indicat, i en coherència amb la doctrina del TAS-CAS (Tribunal d’Arbitratge Esportiu o Tribunal Arbitral de l’Esport), es va optar per no presentar una apel·lació davant de la decisió dels jutges.
“Injusta situació”
Tot i això, el CPE ha indicat que, “davant la injusta situació generada, i més enllà de l’aplicació del reglament esportiu duta a terme”, va dirigir una petició al Comitè Paralímpic Internacional (IPC, per les sigles en anglès) ia World Para Athletics ( (WPA, en anglès) per sol·licitar que, sobre la base d’allò esdevingut, es concedira una medalla de bronze a l’esportista espanyola de manera excepcional.
En opinió del CPE, la reglamentació esportiva no hauria d’establir que es produeixi la desqualificació en aquells casos en què, sense obtenir el més mínim avantatge competitiu, l’esportista es veu obligada a deixar anar momentàniament el tether per assistir o atendre el seu guia davant d’una situació d’assistència justificada.
World Per Athletics ha contestat el CPE per informar que no s’accedeix a la petició realitzada, si bé destaca els valors de solidaritat i esportivitat demostrats per Congost.
En conèixer que Congost estudia exercir les accions legals per a la seva requalificació a la prova i/o la concessió de la medalla de bronze, el CPE senyala que respecta el dret de l’esportista a dur-les a terme i va mostrar la seva disposició per a qualsevol col·laboració que necessiti aquest assumpte i que es trobi en l’àmbit de les seves competències.
Es mantindrà la beca
El president del Comitè Paralímpic Espanyol (CPE), Alberto Durán, ha anunciat aquest dijous que l’atleta Elena Congost rebrà “molt aviat” la notificació formal que manté la beca per continuar entrenant i competint malgrat ser desqualificada a la marató dels Jocs Paralímpics de París 2024.
Congost, que té discapacitat visual, i el seu guia, Mia Carol, van aconseguir la medalla de bronze durant la carrera, però l’organització els va desqualificar perquè aquest, encallat, va estar a punt de caure a terra a punt de finalitzar la prova i l’atleta va deixar anar la corda un instant com a acte reflex per ajudar el seu acompanyant.
Durán, que va ser elegit president del CPE dijous de la setmana passada, va comentar en una entrevista a Servimedia que Congost mantindrà la beca. “Espero que molt aviat ho puguem tenir formalment aprovat”, va sentenciar. Aquesta decisió serà aprovada d’aquí a dues setmanes per la Comissió Permanent del Comitè Paralímpic Espanyol.
Referent a això, va indicar: “Formalment, el cobrament de la beca haurà d’estar lligat al fet que tinguem resolta la qüestió econòmica perquè aquesta beca surt de fons del Comitè Paralímpic i de fons del Consell Superior d’Esports”.
Congost i Carol van ser desqualificats per incomplir la norma de la Federació Internacional d’Atletisme Paralímpic (World Per Athletics) que obliga l’atleta i la seva guia a anar en tot moment connectats amb el tether (corda) des del començament de la prova fins la línia de meta.
Durán va considerar “injusta” l’aplicació d’aquesta norma perquè “està pensada per a una situació concreta, que és que l’esportista no en tingui un benefici”, que no és el cas de Congost i Carol.
“Respectem aquesta interpretació de la norma, però creiem que en aquest cas és injusta. L‟aplicació de la norma en aquest cas és injusta. No és que la norma sigui injusta, l‟aplicació de la norma aquest cas ha estat injusta”, va precisar.
Durán va recalcar que Congost va tenir “una reacció humana” d’ajudar que Carol no caigués a terra i aquesta actuació “no pot tenir un càstig”. Per això, va indicar que Congost “tindrà beca” perquè va arribar a la meta “amb un temps que permet optar a medalla”. De fet, l’atleta Barcelonesa, campiona paralímpica de marató a Rio 2016 i subcampiona dels 1.500 metres a Londres 2012, va aconseguir la seva millor marca personal als Jocs Paralímpics de París 2024.
“S’ho mereix”
“L’exemple que va donar Elena d’ajudar ha estat una reacció humana. Jo crec que això no pot tenir cap càstig. Però per això s’ha fet una petició de no treure la medalla a ningú”, va comentar Durán, en al·lusió a la japonesa Misato Michishita, que va arribar quarta a la meta i va rebre el bronze a París 2024.
Durán va assenyalar sobre això: “Crec que s’ho mereix i crec, sincerament, que totes les instàncies esportives guanyaríem amb això. Tot seria molt més explicable i socialment, a mi, em sembla que és innegociable”, va dir.
