La Federació i la Patronal de Dincat exposen al president Quim Torra les principals preocupacions del sector

En una trobada institucional al Palau de la Generalitat

reunió institucional dincat preocupacions sector
La trobada es va produir dimarts al Palau de la Generalitat // Foto: Dincat

Aquest dimarts es va produir al Palau de la Generalitat una trobada dels màxims representants de la Federació Dincat amb el president Quim Torra per exposar-li les principals preocupacions del sector. El president, per la seva part, va mostrar la seva més ferma implicació amb el sector: “tenim el tema de la discapacitat intel·lectual molt, molt, molt a sobre la taula”, va declarar.

Concretament van assistir a aquesta reunió la presidenta de Dincat Federació, Rosa Cadenas, i el president de l’Associació Empresarial d’Economia Social-AEES Dincat, Manel Palou, que van anar acompanyats de diversos membre de les respectives juntes directives. Per part del Govern, hi van participar, a més de Torra, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, i el director general d’Economia Social, Josep Vidal.

banner-electium_300x250_v2

Rosa Cadenas va explicar al president Torra que Dincat Federació ve de l’entorn de les famílies i que busca l’apoderament de les persones amb discapacitat intel·lectual. La presidenta va destacar el tema de l’habitatge: va manifestar que les residències aïllades dels nuclis urbans aparten les persones i que cal tendir cap a models de vida més autònoms; com a terme mig, va afegir, les unitats de residències més petites estan donant experiències gratificants. Pel que fa a l’atenció diürna, Cadenas va demanar que s’actualitzi la cartera de serveis perquè hi hagi una flexibilitat assistencial, laboral i una formació dual.

També va posar sobre la taula el tema de l’educació: el desplegament immediat del decret d’educació inclusiva i continuar amb el desenvolupament dels itineraris formatius especialitzats. Rosa Cadenas va qualificar l’àmbit del temps lliure com “la germaneta pobra de la discapacitat” i va reivindicar la figura de l’assistent personal: un suport transversal que facilita la relació amb la comunitat i una vida més autònoma i independent. La presidenta de Dincat Federació va defensar la necessitat de sortir de manera digna dels centres especials de treball a recursos assistencials, quan la productivitat de la persona minva a causa de l’envelliment. Per últim, va reclamar protocols d’emergència que atenguin de manera immediata a les persones amb trastorns de conducta greu, que posen en risc a les famílies i a la seva pròpia integritat.

Les empreses de la patronal del sector, en risc

Per la part de la patronal Associació Empresarial de l’Economia Social, AEES Dincat, en Manel Palou i la resta de representants de l’entitat van exposar la greu situació financera del sector, tant dels Centres Especials de Treball, com dels Serveis Assistencials a persones amb discapacitat intel·lectual. En el cas dels centres especials de treball, es va apuntar que cal definir un nou model, en la línia del que apuntava la Federació, que ha de ser flexible, donar resposta al problema de l’envelliment prematur de les persones i ha d’incorporar la formació DUAL com a mecanisme per millorar l’ocupabilitat, entre altres.

Els representants de l’entitat van explicar que totes aquestes necessitats de canvi en el model, actualment, també impliquen dificultats als Centres que els posa en una situació financera molt compromesa, concretament, perquè mantenen el seu compromís amb les persones que és la seva prioritat. A aquesta situació es va afegir que l’increment del Salari Mínim Interprofessional que, òbviament, per les empreses que es dediquen al desenvolupament social i a la construcció d’una societat més equitativa, només pot ser una notícia encoratjadora. Ara bé, ara mateix, suposa també una amenaça per al sector perquè genera uns canvis que, d’un dia per l’altre, posen en risc la previsió econòmica de les entitats i la seva capacitat per pagar salaris, especialment dels CET on la majoria de les persones treballadores són persones amb especials dificultats i subjectes al SMI. Són canvis justos i necessaris, però cal que vinguin acompanyats del finançament corresponent i de la complicitat de l’administració per poder fer-los realitat.

En relació als serveis assistencials, AEES DINCAT va exposar que la situació financera també és molt delicada, amb mòduls de finançament dels serveis que porten prop de 10 anys congelats i que suposen una càrrega immensa per les entitats que fan un extraordinari esforç per no posar en risc l’atenció a les persones. Concretament, es va traslladar que cal un increment dels mòduls per recuperar el que denominem una dècada perduda, sent conscient que la recuperació serà gradual, però que cal començar-la urgentment i amb una planificació per aconseguir l’actualizació efectiva en un horitzó temporal definit.

Des de l’AEES Dincat es va afegir que cal impulsar un marc legal d’acció concertada que permeti la supervivència del model català d’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual. En els últims 50 anys, les entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre han atès les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament seguint criteris d’excel·lència i de qualitat, oferint una atenció integral a la persona i amb un fort arrelament territorial. A hores d’ara aquest model està amenaçat i per poder salvar-ho cal treballar en el desenvolupament d’una llei on fos possible l’acció concertada com instrument específic de col·laboració entre la Generalitat i les entitats d’iniciativa social sense ànim de lucre.

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*