L’estudi de la discapacitat cognitiva i els trastorns de la salut mental ha fet un pas endavant gràcies a una investigació liderada pel grup de recerca Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). El treball científic, que ha estat publicat a la reconeguda revista Neurology, revela que la presència simultània de diferents patologies neurodegeneratives en un mateix pacient influeix de manera significativa en el seu perfil cognitiu i en l’evolució de la malaltia. Els autors de la recerca remarquen que descobrir aquesta combinació és del tot essencial per millorar el diagnòstic mèdic i caminar cap a una atenció molt més personalitzada que rebaixi l’impacte de la dependència.
Un perfil mixt que accelera el deteriorament de les capacitats
La investigació es va dur a terme analitzant un total de 350 pacients d’una cohort de l’Hospital Clínic de Barcelona que tenien un diagnòstic de malaltia d’Alzheimer o bé de demència amb cossos de Lewy. L’equip mèdic va combinar avaluacions neuropsicològiques detallades, l’anàlisi de biomarcadors en sang i en líquid cefalorraquidi, i va fer un seguiment longitudinal al llarg de dos anys per precisar l’evolució dels afectats. Els resultats de l’estudi constaten que ambdues malalties tenen característiques pròpies clarament diferenciades: mentre que en l’Alzheimer el símptoma principal és l’afectació de la memòria, en la demència amb cossos de Lewy predominen les alteracions en l’atenció i les funcions visuoespacials. No obstant això, quan ambdues patologies coexisteixen, el perfil del pacient canvia des de l’inici, provocant una major afectació cognitiva global i una progressió molt més ràpida del deteriorament, sobretot en aquells que tenen Alzheimer.
Eines de precisió per preveure l’avanç de la discapacitat
«Els nostres resultats demostren que la presència de patologia mixta genera perfils cognitius més complexos i heterogenis, que no es poden explicar si només considerem una sola malaltia», afirma Adrià Tort‑Merino, primer autor de la publicació, qui afegeix que «això posa de manifest la necessitat d’incorporar avaluacions neuropsciològiques exhaustives que permetin identificar aquestes combinacions en la pràctica clínica». El treball també ha estat encapçalat pels investigadors Albert Lladó i Mircea Balasa, al costat de Diana Esteller‑Gauxax com a primera autora compartida. L’equip d’experts insisteix que aquesta copatologia és un factor clau que sovint es passa per alt a les consultes, i que poder detectar aquestes combinacions mentre la persona és viva és indispensable per anticipar-se a les necessitats futures i millorar la seva qualitat de vida.
Segons explica la investigadora Diana Esteller‑Gauxax, «detectar la presència de múltiples patologies en vida pot ajudar tant al metge com al pacient en la presa de decisions clíniques. A més, aquesta informació permet avançar cap a una medicina més adaptada a cada cas». Finalment, les conclusions d’aquest treball tenen un gran valor per al futur de la recerca científica i el desenvolupament de teràpies. En un moment en què es busquen nous fàrmacs contra les demències, la presència d’altres patologies associades pot alterar la resposta als tractaments i distorsionar els resultats dels assajos clínics, motiu pel qual es demana una millor selecció dels participants per aconseguir una medicina de precisió.
