L’ús de pròtesis auditives en processos selectius d’accés a l’ocupació pública i les proves específiques i independents per a persones amb discapacitat intel·lectual són algunes de les millores recollides al Reial decret llei 6/2023 de 19 de desembre, conegut com a òmnibus i convalidat aquesta setmana pel Congrés dels Diputats, pel qual s’aproven mesures urgents per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge.
Convalidat ‘in extremis’ per 172 vots a favor i 171 en contra, la norma recull diverses mesures encaminades a facilitar l’accés de les persones amb discapacitat a l’ocupació pública i a garantir-ne la igualtat de condicions en el tracte amb l’administració de justícia.
En concret, autoritza la transcripció a lectura fàcil i la intervenció de facilitadors als processos judicials on participin aquestes persones.
Ocupació
A l’article 113, assenyala que “l’accés a places reservades a persones amb discapacitat intel·lectual, sempre que aquestes tinguin reconegut un grau de discapacitat igual o superior al 33%, es durà a terme mitjançant la convocatòria de proves selectives específiques i independents”.
Determina a més que “l’Administració de l’Estat adoptarà les mesures adequades per establir les adaptacions i ajustaments raonables de temps i mitjans en els processos selectius que es duguin a terme, permetent l’ús de pròtesis, incloses les auditives, durant la realització d’aquests processos per els qui les necessitin i ho acreditin”.
Així mateix, obliga aquesta administració a realitzar les adaptacions precises (incloses mesures d’accessibilitat, ajustaments raonables i altres suports) als llocs de treball perquè les persones amb discapacitat puguin exercir adequadament les seves tasques professionals. Aquestes adaptacions es tindran en compte a l’hora d’avaluar la conducta professional dels empleats, afegeix.
La Confederació Espanyola de Famílies de Persones Sordes (Fiapas) va celebrar que el Reial decret esmentat inclogui el dret d’aquestes persones a utilitzar les seves pròtesis, tal com aquesta entitat demanava des de fa temps.
Amb tot, va demanar no sotmetre aquest dret a la presentació d’un informe mèdic que l’acrediti, i va recalcar que les persones amb sordesa “necessiten pròtesis (audiòfons i implants auditius) per prescripció facultativa i en són usuàries amb independència del grau de discapacitat” .
Unitats d’inclusió
D’altra banda, la disposició addicional quinzena del text preveu l’existència d’unitats d’inclusió de persones amb discapacitat com a “element de suport especialitzat per a la inclusió d’aquest personal”.
Decreta que cada departament ministerial haurà de comptar amb una d’aquestes unitats, que s’integraran a la seva estructura orgànica i quedaran adscrites a la Sotssecretaria a través d’algun dels seus òrgans directius dependents, d’acord amb el que disposi el Reial decret pel qual es desenvolupa l’estructura orgànica bàsica del departament ministerial esmentat.
Entre les seves funcions, figuren prestar suport administratiu especialitzat a l’òrgan directiu del qual depenen en matèria d’inclusió del personal amb discapacitat, assegurar les mesures d’adaptació de lloc de treball, vetllar per la plena incorporació i el desenvolupament professional d’aquest personal en el seu àmbit laboral, fer el seguiment i l’avaluació de les mesures a favor de les persones amb discapacitat en les ofertes d’ocupació pública, i elaborar estadístiques relatives a l’ocupació efectiva de places en el seu àmbit corresponent.
Accés a la justícia
Aquest decret ‘òmnibus’ preveu a més majors garanties per assegurar la participació en igualtat de condicions de les persones amb discapacitat en els processos judicials, per això el seu article 101 modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal pel que fa a les víctimes.
D’aquesta manera, el punt 109 de la norma esmentada estableix ara que en aquells “processos en què participin persones amb discapacitat es realitzaran les adaptacions i els ajustaments que siguin necessaris”, que podran referir-se a “la comunicació, la comprensió i la interacció amb l’entorn”.
Amb aquest objectiu, recull l’obligació de garantir que totes les comunicacions amb aquestes persones, “orals o escrites, es duguin a terme en un llenguatge clar, senzill i accessible, de manera que tingui en compte les seves característiques personals i les seves necessitats, fent ús de mitjans com la lectura fàcil”.
Afegeix que “si fos necessari, la comunicació també es farà al professional que presti suport a la persona amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica”.
A més, destaca que a aquestes persones se’ls “haurà de facilitar l’assistència o suports necessaris perquè puguin fer-se entendre”, cosa que “inclourà la interpretació en les llengües de signes reconegudes legalment i els mitjans de suport a la comunicació oral de persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues”.
Finalment, el Reial decret permet “la participació d’un professional expert que, com a facilitador, faci tasques d’adaptació i d’ajust necessàries perquè la persona amb discapacitat pugui entendre i ser entesa”.
A més, permet que aquestes persones puguin estar acompanyades d’algú “de la seva elecció i confiança des del primer contacte amb les autoritats i els funcionaris”.
