La seu de l’IMSERSO ha estat l’escenari de la presentació oficial de la “Guia de Bones Pràctiques a l’Atenció Sociosanitària de Persones Majors Sordes en Residències“. L’esdeveniment ha comptat amb la presència destacada de Roberto Suárez, president de la CNSE (Confederació Estatal de Persones Sordes); Antonio Balbontín, secretari general de l’IMSERSO; i Francisca García Vizcaíno, directora de Desenvolupament Intern de Fundació ONCE.
Una eina de justícia social i dignitat
Durant la seva intervenció, Roberto Suárez ha emfatitzat que la publicació d’aquesta guia representa “un acte de justícia per a un col·lectiu històricament invisibilitzat i sistemàticament ignorat per les polítiques públiques“. Ha afegit amb fermesa: “El que reclamen no és compassió, sinó dignitat, presència i participació. I això és exactament el que garanteix aquest recurs que avui donem a conèixer“.
Suárez ha denunciat obertament la situació d’aïllament que pateix la població sorda de més edat, qualificant-la de qüestió “estructural que requereix respostes urgents per part de les administracions“. En aquest sentit, ha sentenciat: “No podem continuar consentint que una persona gran sorda entri en una residència i senti que el món se li torna aliè, que la seva llengua no existeix, i que les seves vivències i records no en tenen ressò“. Ha subratllat que la manca d’accessibilitat comunicativa no només perjudica la qualitat de vida d’aquestes persones, sinó que “vulnera drets fonamentals com el dret a participar activament en les decisions sobre la pròpia vida, a relacionar-se amb el seu entorn i a mantenir la seva identitat lingüística i cultural“. Per a Suárez, “Les residències han de ser espais de cura, però també de pertinença. I sense accessibilitat, no hi ha pertinença possible“.
Recomanacions per a una atenció accessible i inclusiva
La guia presentada emergeix com una resposta directa a les múltiples barreres a les quals s’enfronten les persones grans sordes en l’àmbit residencial, especialment en l’accés a la informació, la comunicació i la participació comunitària. La seva creació s’empara en el Reial decret 674/2023, el qual estableix un model d’atenció centrat en la persona i l’accessibilitat universal, i que reconeix de manera explícita les necessitats de les persones sordes en els serveis socials i sanitaris.
El document inclou una sèrie de recomanacions pràctiques adreçades a residències i professionals sociosanitaris. Aquestes recomanacions van des de la formació del personal en llengua de signes i cultura sorda, fins a l’adaptació de l’entorn físic amb senyalística visual, sistemes d’alarma lluminosos i espais que facilitin el contacte visual. Així mateix, posa en relleu la importància de garantir el dret a una comunicació efectiva mitjançant la incorporació d’intèrprets, mediadors i tecnologies ja consolidades com el servei de videointerpretació SVIsual o el servei de videoassistència i acompanyament VidAsor. També promou la celebració de dates significatives per a la comunitat sorda, el disseny d’activitats inclusives i el manteniment de vincles amb associacions locals.
La veu de la gent gran sorda, al centre
Durant la presentació, Susana Obiang, encarregada d’introduir el contingut tècnic de la guia, va destacar que el procés d’elaboració va comptar amb la participació directa de gent gran sorda. Aquestes persones van compartir les seves vivències, preocupacions i propostes, algunes de les quals s’han recollit com a testimonis en la guia. Tal com es va ressaltar a l’acte, aquests testimonis “revelen el desig profund de ser vistes, de no ser relegades a la solitud ni al silenci“. En paraules d’Obiang: “Una persona sorda no deixa de ser-ho en envellir. Però moltes vegades, en arribar a una residència, es converteix en invisible. Aquesta guia diu: prou. Mereixen entorns on no es perdi el dret a comunicar-se, a recordar, a compartir“.
L’acte va finalitzar amb un espai d’intercanvi amb persones grans sordes, que veuen en aquesta guia, impulsada per la CNSE amb el suport del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030 i Fundació ONCE, una eina vital per a la defensa dels seus drets. Per a elles, la guia “representa un model d’atenció que no només reconeix la diferència, sinó que la valora com a part essencial d’una societat més“.
