La regulació de la inclusió laboral de persones amb discapacitat podria fer un gir significatiu si prospera la iniciativa de Junts que proposa carregar al pressupost estatal el servei d’assessorament per a les petites i mitjanes empreses. L’objectiu d’aquesta mesura és garantir que les obligacions de contractació no suposin una càrrega econòmica extra per a les administracions autonòmiques ni una barrera logística per al teixit empresarial. Segons la proposta, l’Administració hauria de finançar de manera obligatòria un servei gratuït que orienti les pimes en la selecció inclusiva i l’accessibilitat digital.
L’assistència tècnica plantejada cobriria des de la implementació d’ajustos en el lloc de treball fins a la gestió de les ajudes tècniques ja existents. Per garantir un desplegament eficaç, es proposa que els fons es distribueixin territorialment sota criteris objectius, tenint en compte el nombre d’empreses subjectes a la reserva de llocs de treball i la situació de l’ocupació del col·lectiu en cada zona. Aquesta planificació busca un repartiment equitatiu que asseguri que totes les empreses, independentment de la seva ubicació, rebin el mateix nivell de suport tècnic.
Com a mecanisme de garantia, s’ha proposat una clàusula que obligaria les empreses de 50 o més treballadors a mantenir un pla de formació interna si el finançament estatal no s’aprova en un termini de sis mesos. Aquest pla formatiu hauria d’incloure protocols per a la selecció de personal sense discriminació i la provisió d’eines que facilitin l’autonomia dels treballadors. D’aquesta manera, s’assegura que la llei tingui un impacte real en l’entorn laboral fins i tot en absència de la dotació pressupostària inicialment prevista.
L’objectiu final d’aquesta reforma és que les pimes disposin de l’acompanyament necessari per transformar els seus recursos humans i generar entorns de treball moderns. Es busca que les persones amb discapacitat accedeixin a oportunitats laborals en condicions d’igualtat real, eliminant els obstacles administratius i econòmics que actualment dificulten el compliment de les quotes de reserva. Amb aquest enfocament, la política laboral es desplaça cap a un model més sostenible on l’Estat assumeix un paper actiu en la facilitació de la inclusió.
