La Júlia Truyol és component de la companyia teatral La Calòrica. Aquesta actriu i productora teatral mallorquina ha participat en series com La Riera, Drama i també a Hache de Netflix, entre d’altres.
En aquesta entrevista ens volem centrar a conèixer l’actriu que dona vida al personatge de la sèrie de TV3 ‘Com si fos ahir‘, la Natalia Navarro, que fa unes setmanes va tenir un accident de moto i ara ha hagut de començar de zero i aprendre a parlar, caminar, etc. Tot un repte interpretatiu que la Julià ha afrontat amb valentia. Però …com l’ha preparat? Va acceptar d’entrada? Tot això i més és el que descobrireu si llegiu aquesta entrevista.
Sempre has volgut ser actriu?
De petita m’agradava molt la música i cantar i pensava que tiraria més cap a l’àmbit musical, però se’m va creuar el món de la interpretació quan tenia 12 anys i des de llavors que he tingut sempre clar que a la meva vida hi hauria teatre d’una manera o altre.
La televisió és una bona escola per als actors?
Sí, molt bona. Jo penso que qualsevol feina és un lloc d’aprenentatge en el món artístic però tenir l’oportunitat de treballar en una sèrie diària com ‘Com si fos ahir’ és una experiència meravellosa perquè s’ha de treballar a un ritme frenètic de rodatge que no deixa massa marge a l’error, i això és un gran repte.
Has tingut alguna mala experiència en els càstings?
Els càstings sempre són un moment difícil on ets molt vulnerable i et sents molt jutjada, però la veritat és que no he tingut cap mala experiència més enllà de sortir d’allà pensant que ho podria haver fet molt millor.
Com vas arribar a la sèrie ‘Com si fos ahir’?
Em va trucar el director de càsting de la sèrie, el Pep Armengol. Havíem coincidit alguna vegada i sé que m’havia vist treballar al teatre.
Què vas pensar al saber que la Natalia tindria un accident i que canviarien algunes característiques del teu personatge? Vas dubtar en algun moment?
Quan ho vaig saber em va entrar un sentiment estrany d’excitació absoluta i alhora de por, perquè trobo que és una trama molt difícil que necessita un carinyo especial. Respecte a què passaria després de l’accident tenia poca informació ja que la directora de la sèrie prefereix que les actrius i els actors no tinguem massa informació prèvia del que passarà, sinó que ens ho anem trobant. I així està essent.
Com vas preparar el personatge?
Vaig buscar molta informació de casos com el de la Natàlia; traumatismes cranials que comporten afàsia i realment hi ha patrons comuns però cada cas és un món. Així que m’anaven arribant els guions anava fent un gràfic que faig servir per a controlar l’evolució mèdica del personatge. Als guions hi ha molta informació però no tota i jo també em trobo que a vegades haig de prendre decisions per ser el més fidel possible a la trama. Igualment, sempre he intentat centrar-me molt en la part emocional, que m’interessa molt i és el que ens ajuda a explicar la història.
Què vas pensar al llegir el guió?
Que era molt difícil de fer tot el que havien escrit!! Però que era molt xulo que en una sèrie diària amb tanta audiència a Catalunya posessin al centre temàtiques d’aquest tipus.
Després d’aquest paper, entens més a les persones amb discapacitat? En què diries que has canviat?
Encara estic transitant per la Natàlia i la seva lluita, així que ara mateix encara no sóc capaç de fer un balanç real del que he après, però sí que tinc clar que moltes vegades donem per fets aspectes de la nostra vida sense tenir en compte el que són privilegis.
Què és per a tu La Calòrica?
La Calòrica per a mi és casa. És on sé que les coses sortiran a tota costa, on em puc llençar al buit amb els ulls tancats perquè sempre m’agafaran. I és un projecte que ens ha costat molt d’esforç tirar endavant però que està donant uns fruits preciosos i me’n sento molt orgullosa.
Us heu plantejat alguna vegada tractar la discapacitat en algun dels vostres espectacles?
Directament com a tema diria que no, però si que alguna vegada hem debatut sobre incloure algun personatge amb discapacitat i, per ara, sempre ho hem descartat. En un procés creatiu dubtes molt i a vegades prenem decisions basades en la intuïció i sense saber massa bé on et portaran, i suposo que la por a no saber tractar bé certs temes o donar certes visions quan no són del tot pròpies fan que acabis descartant idees que potser eren grans idees per incloure en un espectacle.
