
John McFall, de 43 anys, membre del cos d’astronautes de l’Agència Espacial Europea (ESA), ha estat certificat per participar en una missió de llarga durada a l’Estació Espacial Internacional (EEI). Aquesta històrica decisió arriba després que un estudi de viabilitat de l’ESA conclogués que no hi havia impediments tècnics ni mèdics per al seu vol.
En el moment de l’anunci, McFall va expressar la seva il·lusió per contribuir a canviar les percepcions sobre les persones amb discapacitats, destacant que cal “assumir la seva capacitat, llevat que s’indiqui el contrari“. L’exesportista, que va perdre la seva cama dreta per sobre del genoll als 19 anys a causa d’un accident de motocicleta, va subratllar la importància d’aquesta fita: “No es tracta de mi, és molt més gran que això… Aquest és un canvi cultural. Estic orgullós per mi, però encara més del canvi de mentalitat que això ha aconseguit“.
El director d’exploració humana i robòtica de l’ESA, Daniel Neuenschwander, va remarcar la transcendència d’aquesta iniciativa: “Amb aquest pas per la inclusió, estem escrivint la història. John ha estat certificat com a astronauta capacitat per a una missió de llarga durada a l’EEI, cosa que representa un pas increïble cap endavant en la nostra ambició d’ampliar l’accés de la societat a l’espai“.
McFall, que va guanyar una medalla de bronze als Jocs Paralímpics de Pequín 2008 i és cirurgià ortopèdic, va ser seleccionat el novembre de 2022 per formar part del cos d’astronautes de reserva de l’ESA. El seu principal objectiu era avaluar la viabilitat mèdica i tècnica d’una persona amputada en un entorn espacial. A finals de l’any passat, l’ESA va confirmar la seva idoneïtat i li va atorgar la certificació mèdica de més alt nivell per a missions de llarga durada, que poden prolongar-se fins a sis mesos.
Tot i els seus èxits en l’esport i la medicina, McFall va reconèixer que al principi es va sentir estrany per haver de demostrar la seva capacitat: “Com a esportista, ningú ho qüestionava. Tens una discapacitat i estàs destinat a ser un esportista d’èlit i extraordinari. Com a cirurgià, la meva discapacitat no importava“, va explicar. “El que més em va sorprendre va ser que, de cop i volta, en aquest entorn em van qüestionar si podia fer alguna cosa o no“.
Va afegir que “no es va donar per fet que tenia capacitat” i que espera haver ajudat a canviar aquesta mentalitat. “Llevat que es digui el contrari, suposem que ho puc fer“.
McFall ja havia rebutjat l’ús del títol de “paraastronauta”, argumentant que podria generar una divisó innecessària. “No sóc un para-cirurgià, sóc un cirurgià. No sóc un para-pare, sóc un pare“, va afirmar en declaracions al diari britànic ‘The Guardian’.