L’impacte del canvi climàtic sobre la ment humana és encara un territori per explorar des de la ciència rigorosa. Un equip internacional amb una participació d’investigadors del Clínic-IDIBAPS ha publicat a la prestigiosa revista JAMA Psychiatry la primera revisió integral sobre les intervencions de salut mental vinculades al medi natural i als riscos climàtics. Tot i que l’estudi, que analitza prop de 340 treballs, confirma que la natura redueix la fatiga i millora l’estat d’ànim, adverteix que gairebé no hi ha dades sobre com protegir la població davant de fenòmens com les onades de calor extrema o els desastres naturals.
L’investigador del grup de Trastorns bipolars i depressius de l’IDIBAPS, Michele De Prisco, destaca que, si bé el contacte amb espais verds, l’horticultura o la natura virtual aporten vitalitat, existeix un buit alarmant: “Sabem que la natura té efectes beneficiosos sobre la salut mental, però gairebé no existeixen estudis que mesurin si aquestes intervencions serveixen específicament per protegir-nos dels impactes del canvi climàtic”. Segons els autors, la major part de l’evidència actual sobre riscos climàtics és de baixa qualitat.
Urgència per protegir els col·lectius més vulnerables
Davant d’aquest escenari, l’estudi subratlla la necessitat imperativa d’orientar les polítiques públiques amb una base científica més robusta. Els investigadors, entre els quals figuren Michele De Prisco, Joaquim Raduà i Eduard Vieta, reclamen tres accions prioritàries: augmentar els estudis en països de renda baixa on el clima és més sever, generar guies clíniques preventives i integrar la salut mental en els plans globals de mitigació climàtica.
Joaquim Raduà, cap del grup de recerca IMARD de l’IDIBAPS, insisteix en la gravetat de la situació: “Si volem preparar-nos per l’impacte que el canvi climàtic tindrà sobre la salut mental, necessitem evidència molt més sòlida i específica”. Segons el doctor, tot i que aquest estudi és un pas endavant, el camí per recórrer per adaptar els sistemes de salut encara és molt llarg.
Una comissió internacional per liderar el canvi
Per intentar revertir aquesta falta d’informació, s’ha posat en marxa la The Lancet Psychiatry Commission on Climate Change and Mental Health. Aquesta nova comissió internacional, que compta amb la presència de Michele De Prisco, Eduard Vieta i Joaquim Raduà, té l’objectiu d’establir estàndards científics rigorosos i identificar les prioritats de recerca a escala mundial. El repte és clar: passar de la intuïció sobre els beneficis de la natura a una estratègia mèdica i política que permeti afrontar els efectes psicològics d’un planeta en crisi.
