La setmana passada Support-Girona, entitat dedicada al suport jurídic i social de les persones amb discapacitat de més dimensió de Catalunya, va presentar l’informe final del projecte “SUPPORT LAB VITAL per la vida independent a la comunitat”, un espai de transformació social impulsat per l’entitat gironina ara farà dos anys. El propòsit del projecte és promoure condicions comunitàries més inclusives i plantejar sistemes de suports i serveis perquè tota persona amb una discapacitat pugui fer efectiu el dret a viure de forma independent.
L’acte es va iniciar amb un diàleg entre el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i el director de Support-Girona, Josep Maria Solé, moderat pel president del Col·legi de Periodistes de Girona, Jordi Grau.
Solé va exposar la distància entre el reconeixement legal dels drets i la possibilitat d’exercir-los perquè “el sistema dels serveis públics no ofereix els suports adequats”. Per la seva banda, el conseller va reconèixer la signatura pendent de la reforma de la cartera de serveis socials, però va assegurar que la voluntat del Govern “és avançar cap a una transformació feta des de la lògica dels drets humans i la vida en la comunitat”. El director de Support-Girona va demanar actuar “sense dilació” en una agenda concreta per “maximitzar aquesta lògica” i que “els drets humans arribin a la vida de les persones”. En aquest sentit, Solé va subratllar la formació en els servidors públics com a “instrument imprescindible”.
El director de Support-Girona també va demanar introduir amb “força” una prestació de suport individualitzat dirigida exclusivament a la inclusió a la comunitat, fent referència a un pressupost nominatiu i un sistema de suport professional centrat en l’assistència personal. El director indicà que “això es podria regular amb un sol article, en la Llei de Serveis Socials o decret” que va delatar de la següent manera: “Se l’oferirà a la persona un pressupost nominatiu, equivalent al cost dels serveis socials especialitzats als que tindria dret, a través d’una combinació entre diners directes i l’adquisició de serveis alternatius a la institucionalització”.
Conclusions de l’informe
Com a resum de les conclusions de l’informe, s’observa, en primer lloc, que la societat és encara poc coneixedora de la realitat de la discapacitat i la salut mental. Són abundants els estereotips que comporten actituds d’estigma, i des d’aquesta perspectiva, hi ha consens en que cal avançar cap una cultura ciutadana i el compromís, creixent, dels seus principals actors en la creació de comunitats més inclusives. En segon lloc, l’informe subratlla que el sistema de serveis socials encara no està adaptat per a l’exercici del dret a viure de forma independent. No són suficients els recursos invertits fins ara en la dotació d’habitatges disponibles, ni en l’accés a una feina. Tampoc es disposen d’ingressos garantits suficients perquè les persones puguin fer realitat una vida independent a la comunitat. I en tercer lloc, el document evidencia que les persones amb els serveis i suports adients i unes condicions favorables en el seu entorn vital i comunitari poden desenvolupar el seu potencial d’autodeterminació per fer realitat els seus projectes, com qualsevol altra persona. Per totes aquestes raons, es demana una acció institucional “valenta i eficaç”, que sigui liderada per la Generalitat de Catalunya, tant a nivell de reconeixement com normatiu, planejament i finançament, comptant amb la participació i col·laboració dels ens locals i les entitats socials que treballen en aquest camp.
