Em permetreu que qui escriu aquest article vulgui fer-ho en homenatge merescut al Enric Morist, que fa pocs dies va morir i del qual tothom que l’hem conegut, més o menys, en podem parlar meravelles ja sigui per la seva capacitat infinita d’ajudar a tothom, pels valors solidaris que ens ha transmès i per l’escolta activa, inclusiva i esperançadora que ha manifestat. Abans que m’oblidi, vull enviar el condol a totes les persones estimades i oferir-vos la meva ajuda sempre i quan la necessiteu.
Amb l’Enric ens vam conèixer al desembre passat a través de les xarxes socials i abans de Nadal cara a cara. Vaig prendre jo la iniciativa i no puc dir que m’hi penedeixo. El volia convèncer, no vaig trigar massa, en fer-ho, perquè fos entrevistat al programa de Youtube “A prop de tu” del Trampolí. Una Fantàstica iniciativa que ens ha de fer sentir orgullosos al conjunt de la societat i que ens ha de reflexionar del camí fet, del que queda per fer i del que volem fer.
I dic que no vaig trigar massa en convèncer de que era una bona oportunitat per donar conèixer la tasca de les entitats del tercer sector, perquè de seguida es va mostrar disposat i de fet, sempre em va dir que aquella entrevista va significar molt per ell, li va permetre projectar els reptes del tercer sector actual des d’un enfocament humà i tocant de peus a terra.
La darrera vegada que he tingut el privilegi de ser-hi amb ell va ser a l’acte de signatura del Pacte Nacional per les Persones amb Discapacitat. En aquell encontre va estar molt afable, es veia molt content perquè per fi el pacte era una realitat i em va traslladar la seva felicitació per les entrevistes que la meva persona portava a terme a la secció del ‘Plantant Cara’ en aquest mitjà. Era una persona de profundes conviccions i d’una abnegat servei públic del qual hem d’aprendre a conjugar avui i sempre. Cal que la classe política es miri més al tercer sector i aprengui de persones referents com ell, qui ens ha deixat un camí d’inclusió reial
Li vaig dir que em feia il·lusió que també participés com a entrevistat a la secció i ens vam emplaçar pels propers mesos degut a la petició extensa que tenia entre mans. També a l’hora, per una xarxa social, vam parlar estones llargues i vam quedar en les properes setmanes per realitzar una videoconferència on poder compartir petites iniciatives de caire social que era el que li motivava a viure a més de la seva família i el Barça, tots dos fets que ens unia.
He tingut la sort de poder en pocs temps comprovar que la seva manera de ser ens feia falta en una societat que tot va molt de pressa i que tot sovint tanca els ulls a la diversitat. Anyorarem la seva vitalitat i el seu inconformisme. Anyorarem la seva bondat i la seva capacitat d’escolta infinita. Anyorarem la seva visió integradora i la seva capacitat de plantejar reptes des d’una visió col·lectiva que ens fa millors. Anyorarem tenir-lo a prop i poder dir-li fins aviat. Només em queda dir gràcies, gràcies i gràcies per haver fet una Catalunya millor des de la convicció que quan ens donem als altres, som veritablement útils a la societat i fomentant aquests espais inclusius, sensibles, empàtics, propers i accessibles on tothom senti que la seva vida és viscuda dignament i amb dignitat.
Cal que la classe política es miri més al tercer sector i aprengui de persones referents com ell, qui ens ha deixat un camí d’inclusió reial que hem de traçar, fer pinya i sortir vencedors on a ningú li robin l’esperança d’una vida millor. Als membres de la Taula del Tercer Sector, a banda de reconèixer la tasca que feu, us vull demanar que no deixeu ni un instant de recordar-nos quina és la nostra vocació i que mai oblideu a l’Enric, tampoc que ens feu oblidar-lo. Descansa en Pau amic!
