20.3 C
Barcelona
Dimarts, 20 octubre, 2020

Últimes notícies

Webinar del Grup Mifas sobre com “Con-viure amb el present per generar futur” en el context de la pandèmia

Dins el taller “Dones Diverses”, el Grup MIFAS organitza el proper dimecres 11 de novembre a les...

El Cermi Estatal renova els càrrecs de govern i direcció pels propers quatre anys en l’Assemblea Electoral

Luis Cayo Pérez Bueno seguirà com president al capdavant del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb...

Entre el 30 i 50% dels afectats per esclerosi múltiple recurrent remitent passen a secundària progressiva

L'esclerosi múltiple secundària progressiva (EMSP) és considerada una evolució de l'esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR). Entre un...

Sant Feliu de Llobregat acollirà la nova edició de la Copa Catalunya de bàsquet en cadira de rodes

El proper dissabte 7 de novembre es disputarà la Copa Catalunya de bàsquet en cadira de rodes...

Falten suports a l’aula per als alumnes amb síndrome d’Asperger

Les estadístiques oficials indiquen que afecta 3 de cada 1.000 infants a l’Estat espanyol // Foto: NeONBRAND / Unsplash

“El meu Asperger m’ajuda a no creure en mentides. Em fa diferent, i ser diferent és un regal. Jo ho considero un superpoder”. La mediàtica Greta Thunberg forma part d’aquest 2,5% de la població mundial que pateix la síndrome d’Asperger, un problema enquadrat en el que es coneix com a trastorns de l’espectre autista (TEA). Les estadístiques oficials indiquen que afecta 3 de cada 1.000 infants a l’Estat espanyol, tot i que estudis recents apunten que aquesta xifra podria ser més elevada (1 de cada 250).

Es tracta d’un trastorn neurobiològic que té l’origen en una alteració de les àrees cerebrals implicades en les habilitats comunicatives i socials. Malgrat la seva prevalença, l’Asperger ha estat fins fa relativament poc temps un gran desconegut associat, a més, a un bon nombre de mites i idees errònies. Afortunadament, les coses van canviant i casos mediàtics com el de l’adolescent sueca han contribuït a donar-hi més visibilitat.

Tal com explica Alfonso Igualada, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, “els darrers anys ha augmentat la detecció dels infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA) gràcies al fet que la societat coneix més bé aquest problema. Per sort, queden lluny els estereotips d’altres èpoques”.

Un perfil femení “emergent”

“Un altre aspecte que ha influït en l’augment de la detecció de casos és el fet que s’ha identificat un perfil dins l’espectre: el que caracteritza principalment les dones, comenta Cristina Mumbardó, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “Fins ara s’havia detectat més incidència d’homes. No obstant això, les deteccions tardanes en dones amb TEA han disparat les alarmes, i han donat a conèixer un perfil menys estudiat i caracteritzat per presentar interessos que solen estar centrats en la lingüística, la història, l’art…”, explica la professora. 

Encara que es manifesta de manera diferent en cada infant, els Asperger es caracteritzen per demostrar un interès notable per aspectes concrets o un tema en particular, en els quals arriben a ser experts; desenvolupen rituals o rutines repetitives, i són literals en el llenguatge i la comprensió (no entenen les ironies, les metàfores, etc.).

Així mateix, solen mostrar un comportament social i emocionalment inadequat, amb dificultats per a manifestar empatia i establir vincles amb els altres. “Els individus amb síndrome d’Asperger entenen les relacions socials amb una altra òptica. Per exemple, sabem que els agrada estar amb altres persones, però no els cal interactuar constantment”, comenta Alfonso Igualada.

També és freqüent (sobretot en els infants) que tinguin conductes disruptives i no adaptatives com, per exemple, molestar o fer sorolls. “Aquestes actituds de vegades van dirigides a comunicar, mentre que altres vegades les fan servir per a gestionar-se i regular-se a ells mateixos i l’entorn”, explica Cristina Mumbardó.

Igual que la resta dels TEA, els casos d’Asperger se solen detectar en edats primerenques (encara que hi ha un nombre important d’adults sense diagnosticar), coincidint amb l’inici de l’escolarització. Segons dades de la Confederació Autisme Espanya, entorn de 50.000 infants en edat escolar tenen un TEA, i la majoria estan escolaritzats en centres ordinaris, cosa que planteja la qüestió de com s’integren i es gestionen les seves peculiaritats a l’aula. Respecte a això, els estudis han demostrat que el tractament individualitzat i multidisciplinari és clau per a la integració d’aquests infants tant en l’àmbit escolar com en la resta dels entorns en què es desenvolupen. 

El camuflatge com a falsa estratègia d’integració

Per a Alfonso Igualada i Cristina Mumbardó, el problema principal en aquest sentit és que a les escoles es tendeix a obviar les necessitats d’aquests infants, prioritzant altres aspectes com el currículum i les metodologies d’aprenentatge generalistes, sense tenir en compte els millors resultats pel que fa a la manera de tractar els alumnes amb un TEA.

“Cal que les institucions educatives creïn contextos positius d’aprenentatge per a aquests infants, dirigits a evitar situacions problemàtiques, com el camuflatge, les conductes disruptives i els problemes emocionals. Concretament, el camuflatge, que consisteix bàsicament a no mostrar-se com són, sol ser una estratègia a la qual, majoritàriament les nenes amb TEA, recorren per a adaptar-se al que és esperable. Per això, crear un entorn sensible a les diferents maneres d’interaccionar amb els altres infants permetrà una detecció i una intervenció primerenques”, expliquen els experts de la UOC.

Tant la gestió d’aquests infants com la creació de contextos que afavoreixin la seva integració passen per una formació del professorat adequada. “La formació del docent és fonamental per a detectar les necessitats d’aquests alumnes i ajustar-hi les actuacions, de manera que puguin derivar-los a professionals especialitzats i coordinar-se amb aquests professionals”, assenyalen Igualada i Mumbardó.

No obstant això, no n’hi ha prou amb aquesta formació del professorat, ja que, com expliquen els experts, el professional format i especialitzat en les patologies de la comunicació, que seria una de les àrees d’intervenció en el TEA, és el logopeda. “Aquesta figura, malauradament, no existeix en el sistema escolar, i en els pocs casos en què sí que es recull la seva participació, aquesta resulta insuficient”, expliquen els professors.

Així mateix, l’externalització del logopeda i dels professionals especialitzats té un impacte negatiu en el coneixement compartit i les pràctiques integrades a l’escola. Per tant, “encara que els professors disposin d’una gran formació, no disposen del suport necessari per a guiar les intervencions en l’àmbit escolar, d’aula i individualitzades dels infants amb síndrome d’Asperger”, considera Cristina Mumbardó.

Pel que fa als programes d’intervenció que han demostrat ser més efectius en el tractament d’aquests infants, Alfonso Igualada comenta que les darreres investigacions destaquen la intervenció amb coetanis (peer training) per a treballar les competències de l’entorn i les habilitats socials amb els companys de l’aula. “En edats primerenques s’ha demostrat àmpliament la millora que s’aconsegueix amb intervencions basades en les habilitats comunicatives de l’infant i en els seus interessos, però que també s’enfoquen a habilitar l’entorn (escola i casa) i implicar les persones de referència (educador i família) perquè siguin promotores d’oportunitats d’aprenentatge per a aquests infants”, conclou Igualada.

Carla Nieto

Font: Secció News de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)

Subscriu-te a la nostra Newsletter

Per rebre al teu correu les últimes notícies, anuncis i ofertes exclusives del món de la discapacitat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

ÚLTIMES NOTÍCIES

Webinar del Grup Mifas sobre com “Con-viure amb el present per generar futur” en el context de la pandèmia

Dins el taller “Dones Diverses”, el Grup MIFAS organitza el proper dimecres 11 de novembre a les...

El Cermi Estatal renova els càrrecs de govern i direcció pels propers quatre anys en l’Assemblea Electoral

Luis Cayo Pérez Bueno seguirà com president al capdavant del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb...

Entre el 30 i 50% dels afectats per esclerosi múltiple recurrent remitent passen a secundària progressiva

L'esclerosi múltiple secundària progressiva (EMSP) és considerada una evolució de l'esclerosi múltiple remitent recurrent (EMRR). Entre un...

Sant Feliu de Llobregat acollirà la nova edició de la Copa Catalunya de bàsquet en cadira de rodes

El proper dissabte 7 de novembre es disputarà la Copa Catalunya de bàsquet en cadira de rodes...

NO ET PERDIS...

Campanya de DINCAT per reivindicar la igualtat de drets entre homes i dones i acabar amb la discriminació de gènere

En motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona, DINCAT ha impulsat la campanya #8mTOTESlesdones...

Els 300 milions de persones afectades per Malalties Rares celebren el seu dia reclamant una millor atenció

Com no podia ser d’una altra forma, el Dia de les Malalties Rares se celebra enguany el...

La demanda de població dependent a Catalunya supera de llarg les previsions en els darrers dos anys

D’ençà de l’entrada en vigor de la Llei de l’Autonomia Personal i l’Atenció a la dependència (LAPAD),...

El CERMI proposa una reforma legal que atorgui a les persones amb dependència el grau de discapacitat del 33%

El Comitè Espanyol de Representants de les Persones amb Discapacitat (CERMI) ha fet arribar al Govern central...

El sector de la discapacitat reclama un Codi d’Accessibilitat adaptat a les necessitats reals del col·lectiu

El Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), principal plataforma de defensa del col·lectiu a...