El pròxim dissabte 18 de novembre l’Auditori de l’ONCE Catalunya acollirà l’estrena del documental ‘Apunts En Blanc’, un treball cocreat, protagonitzat i liderat per catorze joves amb sordesa amb l’objectiu de fer sentir la seva veu per a una comunitat universitària conscient i inclusiva. L’acte s’iniciarà a les 16:00; a les 16:30 es farà el passi del documental, i posterior tindrà lloc un col·loqui i un cocktail.
En aquest documental dirigit per Xavier Borrell i Carles Mestres, l’estudiantat universitari amb sordesa de l’associació catalana de famílies i persones amb sordesa (ACAPPS) explica, amb la seva veu, com viuen la universitat, com se senten i què necessiten per poder estudiar en igualtat, un dret que encara no està garantit per la manca de recursos en accessibilitat a la comunicació.
Consideren que la sordesa és una discapacitat molt invisible, que no tenen suficients suports a les aules i que, per a ells, seguir uns estudis universitaris és un esforç i càrrega mental superior a la resta de companys.
Els audiòfons i implants coclears, malgrat tot el que els aporten per poder sentir-hi, no són suficients. “A les aules hi ha molt soroll, el professorat es gira constantment per escriure a la pissarra i no podem llegir-los els llavis, no podem seguir cap classe amb normalitat. Ens hem d’esforçar molt, a cada classe, i això ens provoca molta fatiga i també ansietat en sentir que no arribem”, explica l’Andrea. Ella actualment està estudiant de nou a la universitat els estudis de psicologia, després d’haver deixat, però, fisioteràpia. “No podia més, em vaig enfonsar i vaig deixar la universitat. No és just, se’ns ha de facilitar des del primer dia poder accedir a tota la informació”, afegeix.
Cansades d’haver de sostenir aquesta situació, la xarxa d’estudiantat universitat amb sordesa vol reivindicar els seus drets a través del documental ‘Apunts En Blanc’. “Volem gravar un audiovisual on explicarem tot el que ens passa perquè no volem que cap altra alumne amb sordesa hagi de passar el que hem passat nosaltres. Volem que ningú sigui exclòs en un debat a l’aula ni que hagi de dependre dels apunts dels altres”, explica en Roc, que està estudiant Història i és un dels protagonistes del documental.
Tots ells tenen molt clar que l’accessibilitat no és un favor que han de demanar, sinó un dret que tenen i que se’ls ha de garantir per poder estudiar amb autonomia i normalitat. “Les solucions hi són i el que cal és que les universitats les apliquin. Estem parlant de suports com els bucles magnètics o les emissores FM a les aules, una tecnologia que permet que el so els arribi molt millor al seu audiòfon o implant coclear i que els permet sentir més bé al professorat. També són necessaris els subtítols i, sobretot, més consciència de com fer una classe dirigida a una aula amb alumnat amb sordesa. Per exemple, fent més ús de presentacions visuals i parlant sempre de cara a l’alumnat per facilitar que els puguin llegir els llavis”, apunta la Laia Sullastres, directora de l’associació ACAPPS que acompanya i promou la Xarxa d’Estudiantat Universitari.
L’associació ACAPPS ha contactat amb els serveis d’atenció als estudiants amb discapacitat de totes les universitats catalanes en la campanya per fer possible el documental. La majoria d’elles van mostrar-se obertes a col·laborar-hi tot i que ha quedat palesa la desigualtat de recursos entre aquestes. “Ens consta que molts d’aquests serveis estan fent feina i tenen predisposició però no hi ha prou recursos i tampoc totes tenen la mateixa implicació. Cal més inversió no per a una universitat accessible sinó per a un sistema universitari accessible. I això només serà possible si hi ha una aposta clara per una política inclusiva a Catalunya, a la universitat i arreu”, afirma Laia Sullastres.
