La xarxa d’estudiants universitaris amb sordesa de l’Associació Catalana de Famílies i Persones amb Sordesa (ACAPPS) ha posat en marxa la campanya ‘Apunts en Blanc’, per explicar, amb la seva veu, com viuen la universitat, com se senten i què necessiten per poder estudiar en igualtat, un dret que encara no està garantit per la manca de recursos en accessibilitat a la comunicació.
La campanya vol conscienciar sobre la invisibilitat de la sordesa i la manca de suports a les aules de les universitats. “A les aules hi ha molt soroll, el professorat es gira constantment per escriure a la pissarra i no podem llegir-los els llavis, no podem seguir cap classe amb normalitat. Ens hem d’esforçar molt, a cada classe, i això ens provoca molta fatiga i també ansietat en sentir que no arribem”, explica l’Andrea. Ella actualment està estudiant de nou a la universitat els estudis de psicologia, després d’haver deixat, però, fisioteràpia. “No podia més, em vaig enfonsar i vaig deixar la universitat. No és just, se’ns ha de facilitar des del primer dia poder accedir a tota la informació”, afegeix.
“Volem gravar un audiovisual on explicarem tot el que ens passa perquè no volem que cap altra alumne amb sordesa hagi de passar el que hem passat nosaltres. Volem que ningú sigui exclòs en un debat a l’aula ni que hagi de dependre dels apunts dels altres. Per això, demanem suport per poder fer-ho fer possible amb la campanya Apunts En Blanc a Verkami”, explica en Roc, que està estudiant Història i també s’ha implicat a fons en el projecte.
Aquesta iniciativa és l’inici d’un projecte molt més gran que inclou el curtmetratge Apunts En Blanc on aquests estudiants ho explicaran tot i que serà dirigit, de forma voluntària, per Xavier Borrell (director de Águila Roja i Ventdelpla) i Carles Mestres, director de fotografia, entre altres treballs, de Poma, Cullera, Bicicleta, premi Goya i Gaudí al millor documental el 2010. “Ens va arribar la proposta, nosaltres partíem de zero en relació la sordesa però va ser conèixer aquests joves i la seva força, i ja vam veure clar que tenien una història que havia de ser explicada”, explica Borrell.
La situació a les universitats catalanes
Tots ells tenen molt clar que l’accessibilitat no és un favor que han de demanar, sinó un dret que tenen i que se’ls ha de garantir per poder estudiar amb autonomia i normalitat. “Les solucions hi són i el que cal és que les universitats les apliquin. Estem parlant de suports com els bucles magnètics o les emissores FM a les aules, una tecnologia que permet que el so els arribi molt millor al seu audiòfon o implant coclear i que els permet sentir més bé al professorat. Els subtítols i, sobretot, més consciència de com fer una classe dirigida a una aula amb alumnat amb sordesa. Per exemple, fent més ús de presentacions visuals i parlant sempre de cara a l’alumnat per facilitar que els puguin llegir els llavis”, apunta la Laia Sullastres, directora de l’associació ACAPPS que acompanya i promou la Xarxa d’Estudiantat Universitari.
L’entitat ha contactat amb els serveis d’atenció als estudiants amb discapacitat de totes les universitats catalanes per presentar la campanya. La majoria d’elles s’han mostrat obertes a col·laborar-hi tot i que ha quedat palesa la desigualtat de recursos entre aquestes. “Ens consta que molts d’aquests serveis estan fent feina i tenen predisposició però no hi ha prou recursos i tampoc totes tenen la mateixa implicació. Cal més inversió no per a una universitat accessible sinó per a un sistema universitari accessible. I això només serà possible si hi ha una aposta clara per una política inclusiva a Catalunya, a la universitat i arreu”, afirma Laia Sullastres. Un sistema universitari que, des de l’entitat i l’estudiantat amb sordesa, no volen que deixi enrere cap del centenar d’estudiants universitaris amb sordesa que es calcula que hi ha a Catalunya.
