Segons un informe publicat a mitjan mes de gener d’aquest any, l’Àrea Metropolitana Barcelona (integrada per 36 municipis) compta en l’actualitat amb més de 10.500 taxis. Pel que fa al nombre de taxis adaptats per a persones amb discapacitat, a partir d’un informe del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI), Barcelona disposa en l’actualitat de 88 vehicles, és a dir; de 0,9 taxis adaptats per cada 1.000 habitants amb problemes de mobilitat reduïda legalment reconeguda. El rànquing de ciutats amb taxis adaptats a Espanya, el lidera Madrid amb més 500 vehicles.
Segons l’últim cens, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) al voltant del 8,1% de la seva població que pateix algun tipus de discapacitat reconeguda, i Badia del Vallès és el municipi que té una taxa més alta amb més del 13% del seu cens.
Discriminació a les persones amb mobilitat reduïda
Aquest informe deixa veure que hi ha una discriminació real respecte a les persones amb mobilitat reduïda. El 8,1% de la població de l’AMB suposa un total de 260.315 habitants amb alguna discapacitat reconeguda, de la qual, el 35,51% (segons l’últim cens), correspon a persones amb mobilitat reduïda, deixant un total de 92.400 habitants reconeguts com PMR. Per tant, si apliquem la ràtio taxi per habitant per a aquest col·lectiu, tan sols disposem de 0,9 taxis per cada 1000 habitants amb problemes de mobilitat reduïda.
Si “comparem” aquestes dades amb el nombre total de taxis de l’àrea metropolitana, que són els 10.500 i la seva població de 3.200.000 habitants, veiem que la mitjana toca a tan sols 3,3 taxis per cada 1000 persones. És a dir, Barcelona és la zona en la qual hi ha una discriminació més gran. Això és degut per l’actitud de l’administració (Ajuntament de Barcelona i IMT) que no han incentivat i promocionat el taxi adaptat. Per contra, altres grans ciutats han portat a terme amb gran èxit la implantació d’un model de taxi adaptat o Eurotaxi, posant a disposició el mínim legal exigit per a la inclusió en el transport públic de taxi, la inclusió de persones amb problemes de mobilitat reduïda.
A més, segons aquestes dades, Barcelona està molt lluny de complir amb la ràtio que exigeix la llei de disposar, tan sols un 0,8% de taxis adaptats sobre el total de flota, quan el mínim legal és d’un 5% dels taxis que han d’estar adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.
La mobilitat pública, un dret de tots
La mobilitat pública és un dret per a tots el habitants i a Barcelona, el col·lectiu PMR disposa de menys oferta d’aquest mitjà de transport que una persona sense problemes de mobilitat, deixant patent una clara discriminació real i per a la qual, de moment, no hi ha aspecte de canviar la situació per part de l’administració. Així doncs, l’usuari PMR es troba amb una major inaccessibilitat i dificultats sense necessita un taxi per a la seva mobilitat a l’àrea metropolitana.
Font: Green Taxi
