Segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), Espanya és el novè país del món amb més persones amb malaltia de Parkinson, amb més de 200.000 afectats actualment. A més, cada any es diagnostiquen uns 10.000 casos nous, una xifra que no para de créixer i que posa de manifest el repte que suposa aquesta patologia per al sistema de salut.
Amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, que se celebra l’11 d’abril, la SEN recorda que aquesta és la segona malaltia neurodegenerativa més comuna al món, només per darrere de l’Alzheimer. Es tracta d’una malaltia crònica i progressiva, caracteritzada per la reducció gradual de la capacitat del cervell per produir dopamina, un neurotransmissor essencial per al control del moviment.
Els símptomes més coneguts inclouen tremolors, rigidesa muscular, lentitud de moviments i inestabilitat postural. Tanmateix, també es presenten símptomes no motors, com la pèrdua de l’olfacte, alteracions de l’estat d’ànim, problemes de son o deteriorament cognitiu, que poden comportar una alta discapacitat a mesura que la malaltia progressa.
El doctor Álvaro Sánchez Ferro, coordinador del Grup d’Estudi de Trastorns del Moviment de la SEN, va destacar que “en els darrers 20 anys, la càrrega de discapacitat ha augmentat més d’un 80% i el nombre de morts s’ha duplicat”. A més, “segons les últimes previsions, publicades fa només unes setmanes, aquesta tendència continuarà”.
Les dades de l’últim Global Burden of Disease Study, publicades al març, indiquen que, actualment, hi ha 12 milions de persones amb Parkinson al món, però en els pròxims 25 anys la xifra s’elevarà fins als 25,2 milions. Aquest augment es preveu arreu del món, però les previsions per a Espanya són especialment significatives.
El doctor Sánchez Ferro va assenyalar que “tot i ser el 31è país més poblat, ja som el novè amb més casos de Parkinson. I el 2050, pujarem al vuitè lloc, amb una prevalença propera als 850 casos per cada 100.000 habitants”. Per això, va alertar que “encara que avui ja és un gran desafiament per a la salut pública, en el futur ho serà encara més”.
Davant d’aquest escenari, des de la SEN es considera fonamental optimitzar l’assignació de recursos, impulsar la recerca i fomentar hàbits saludables que ajudin a prevenir la malaltia.
La malaltia afecta el doble d’homes que de dones, però la mitjana d’edat d’inici és lleugerament superior en dones, que, a més, tenen una esperança de vida menor i una major mortalitat associada al Parkinson.
“La inactivitat física, l’aïllament social i el mal control de factors de risc vascular com la glucosa, la pressió arterial o el colesterol també poden influir en el desenvolupament de la malaltia”, va explicar el doctor Sánchez Ferro. A més, va afegir que “l’exposició a pesticides, dissolvents industrials o la contaminació ambiental també són factors de risc a tenir en compte”.
Els tractaments actuals estan centrats en el control dels símptomes, a través de fàrmacs i teràpies físiques i ocupacionals, que tenen un paper clau en la qualitat de vida dels pacients. També s’utilitzen opcions com l’estimulació cerebral profunda, indicada en casos amb dificultats de moviment, o els ultrasons d’alta intensitat, una tècnica més recent útil especialment per tractar tremolors resistents als tractaments convencionals.
Davant l’augment previst de casos i la complexitat de la malaltia, els experts fan una crida a posar la prevenció i la investigació al centre de les polítiques sanitàries per fer front al repte del Parkinson.
, Espanya és el novè país del món amb més persones amb malaltia de Parkinson){kind=link}