Gràcies als esforços coordinats entre el sistema sanitari, les organitzacions de salut pública i els avenços en tractaments, s’està a prop d’aconseguir-ne l’eliminació, aconseguint avenços significatius. Algun, com assenyala Fran Franco Álvarez de Luna, portaveu de la SEIMC, “ha estat la incorporació del diagnòstic integral de les hepatitis cròniques en una única extracció analítica; així com les estratègies de diagnòstic en un sol pas per a la detecció d’anticossos i ARN del virus de l’hepatitis C o el diagnòstic reflex de l’hepatitis Delta en aquells pacients amb virus de l’hepatitis B”. Tot i això, encara queda molt per fer, ja que hi ha altres desafiaments persistents que representen les hepatitis B i D.
Hepatits C
A l’última dècada, Espanya ha implementat programes efectius de detecció i tractament de l’hepatitis C, situant-se en una posició destacada a tot el món. La introducció d’antivirals d’acció directa n’ha transformat el tractament, permetent la cura en la majoria dels casos. L’accés a aquests tractaments, combinat amb campanyes de conscienciació i cribratge, ha estat crucial per reduir la prevalença d’aquesta malaltia a la població.
Tot i això, com recorda el coordinador de l’Aliança per a l’Eliminació de les Hepatitis Víriques a Espanya (AEHVE), Javier García-Samaniego, “amb 188 morts cada any a Espanya per causes relacionades amb l’hepatitis C, no ens podem donar per satisfets, són gairebé el 10% de les morts a la carretera, i, com aquelles, prevenibles i evitables”.
Queda camí per recórrer, ja que s’estima que el nombre de persones amb hepatitis C activa no diagnosticada a Espanya és de 15.856 i el que té hepatitis C activa és de 54.676, i un total d’unes 70.532 persones s’haurien de diagnosticar, primer, i tractar, després, al nostre país. A més, s’uneixen altres reptes a què hem de fer front en matèria d’hepatitis virals.
Hepatitis B i D
Tot i els èxits aconseguits contra l’hepatitis C, la VHB continua sent un repte important. La vacunació ha estat efectiva per prevenir noves infeccions, però la gestió dels casos crònics requereix atenció continuada i accés a tractaments adequats.
A ella s’hi afegeix l’hepatitis D, que, encara que menys coneguda, és especialment preocupant per la seva complexitat. Aquest virus només pot infectar persones que ja ho estan amb el VHB, cosa que agreuja la malaltia i en complica el tractament. L’hepatitis D pot portar a una evolució més ràpida cap a la cirrosi, el càncer de fetge, i fins i tot la mort.
Però, com assenyala Franco Álvarez de Luna, des de la SEIMC, “pel que fa als avenços en el tractament, recentment, s’ha incorporat al Sistema Nacional de Salut l’únic tractament aprovat a Europa per al maneig de l’hepatitis Delta, cosa que representa un avenç significatiu en el tractament de la forma més agressiva i greu de les Hepatitis Virals”.
Cribat i diagnòstic primerenc
Per abordar de manera efectiva les hepatitis virals, el cribratge i el diagnòstic primerenc són essencials. Identificar els portadors del virus en etapes inicials permet tractar-los abans que la malaltia progressi a etapes més greus. Per això és clau implementar programes de cribratge sistemàtics i accessibles, especialment per a grups d’alt risc, identificar necessitats i obstacles per aconseguir l’eliminació de l’hepatitis C als diferents entorns assistencials i mobilitzar tots els agents involucrats per activar noves estratègies.
Per això, com recorda el doctor Manuel Romero, president de l’AEEH, “el Pla Nacional de Salut Hepàtica, que s’ha presentat recentment, estableix 6 àrees de treball, una d’elles la de les hepatitis virals, eliminant l’hepatitis C com un dels seus principals objectius”.
“L’hepatitis C és un paradigma a la història de la medicina. No hi ha res que se li sembli perquè aquest virus es va descobrir a finals dels anys 80 i es va convertir en la principal causa de malaltia hepàtica a Occident, de cirrosi, d’indicació de trasplantament i de causa de càncer de fetge. En aquests 35 anys hem estat capaços de capgirar la situació i estem a punt d’eliminar la malaltia. No hi ha cap exemple així a cap altra àrea de la medicina”, apunta el doctor Romero.
Cal destacar que la curació de l’hepatitis C ha permès reduir un 84% els trasplantaments de fetge i, en conseqüència, les múltiples conseqüències per als pacients, que van “des del rebuig de l’òrgan o infeccions fins a un canvi de la qualitat de vida per canvis d‟hàbits i ús continuat de medicaments”, indiquen des de la FNETH.
Però queden els reptes de la B i la D, per això a Espanya s’està realitzant esforços significatius per millorar l’accés a proves de diagnòstic i fomentar l’educació sobre aquestes malalties. La col·laboració entre institucions de salut, comunitats locals i professionals mèdics és vital per assegurar que les persones coneguin el seu estat de salut i puguin rebre el tractament necessari a temps.
Així, al Dia Mundial de les Hepatitis Virals, és crucial reconèixer els èxits aconseguits en l’eliminació de l’hepatitis C i els desafiaments que s’han d’enfrontar amb les B i D. Només amb un enfocament en el cribratge i el diagnòstic primerenc, i un compromís continu amb la innovació, es pot avançar cap a un futur sense hepatitis virals.
