Les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament cognitiu representen amb prou feines entre l’1% i el 2% del total dels reclusos de les institucions penitenciàries espanyoles. En general, “solen ser persones que acumulen delictes lleus”, molt diferents del que va passar en el recent crim de Mocejón (Toledo).
Així ho va explicar a Servimedia la coordinadora del Programa del Facilitador Processal de Plena inclusió Espanya, Sonia Bermejo, que va reconèixer que hi ha persones amb discapacitat intel·lectual que viuen en ambients “més desafavorits” i són “més vulnerables a entorns delinqüencials”. “La discapacitat intel·lectual és molt heterogènia i normalment la persona que es troba en un recurs, en una institució, no comet cap delicte”, va assegurar.
Aquesta professional andalusa fa més de dues dècades que assisteix a la població reclusa que presenta problemes cognitius en qualitat de Coordinadora d’Accés a la Justícia de Plena inclusió d’Andalusia del Programa d’Atenció integral a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament recluses, exrecluses o que compleixen mesures alternatives.
Preguntada sobre si ha assistit a algun cas similar al del presumpte assassí del nen d’11 anys apunyalat a l’agost a Mocejón (Toledo), la facilitadora processal va asseverar que és un cas molt excepcional. “En 20 anys de feina, només he tingut un cas d’intent fallit de delicte de sang per part d’una persona amb discapacitat intel·lectual que trobareu dins d’un recurs de persones amb discapacitat intel·lectual”. “Aquests casos els puc comptar amb els dits de la mà”, va afirmar.
“En aquella època no existia la figura del facilitador processal”, va recordar Bermejo. “Vaig actuar com a testimoni pèrit, ja que sóc psicòloga i vaig redactar un informe de la discapacitat que el vaig presentar al jutge perquè el tingués en consideració”.
Així mateix, va destacar la necessitat de recomanar a Institucions Penitenciàries quan observen un alt grau de discapacitat en el subjecte, la derivació “a un centre especialitzat per al seu perfil”. De fet, hi ha un article dins del reglament penitenciari que contempla aquesta possibilitat.
Treballar des de la prevenció
Actualment, el moviment associatiu Plena inclusió, que reuneix 950 entitats a tot el país, ofereix acompanyament a 1.431 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament en tres nivells: prevenció, persones recluses i persones exrecluses en el marc del seu programa d’intervenció en mitjans penitenciaris. Sonia Bermejo va incidir que la clau està precisament en la intervenció en el nivell de prevenció, a la feina que es fa amb persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament que es troben en situació de risc.
Del total de població reclusa, tan sols un 1% presenta alguna discapacitat intel·lectual o problema del desenvolupament cognitiu. La facilitadora es va lamentar que aquestes persones, a les fases inicials del procés, com la declaració policial, “passen sovint desapercebudes”.
“Una persona amb discapacitat intel·lectual límit que està “normalitzada” a la societat, per posar un exemple, al final ens la trobem a la presó, sense haver-la valorat. I això és molt difícil frenar-ho perquè ja hi ha una sentència i una pena”, va concloure.
Segons dades un informe de Plena inclusió sobre presons, “només un 51% de les persones amb discapacitat intel·lectual privades de llibertat comptaven amb un certificat que acredités la seva discapacitat”, cosa que significa que han passat desapercebudes per a tots els sistemes de protecció: sanitari, educatiu, social, etc.
