Els pacients amb dolor crònic poden trigar més de 10 anys a ser tractats en una unitat especialitzada les llistes d’espera de la qual “són enormes”, per la qual cosa els experts van apostar aquest dilluns per un model d’abordatge del dolor basat en la infermeria i la coordinació de l’atenció primària i l’especialitzada.
Així ho van manifestar diversos especialistes durant el diàleg sobre l’Impacte biopsicosocial del dolor crònic a Espanya celebrat a l’agència de notícies Servimedia amb el suport de Grünenthal.
Durant la seva intervenció, la presidenta de la Plataforma d’Organitzacions de Pacients (POP), Carina Escobar, va assegurar que en dolor crònic “queda molt a fer, ja que un pacient pot trigar més de 10 anys a arribar a una unitat de dolor”. Per això, va insistir, “cal una atenció multidisciplinària perquè les persones que vivim amb dolor crònic és molt complicat i si no es tracta a temps no desapareix”.
A això s’hi afegeix la manca d’equitat, ja que “hi ha moltes comunitats autònomes que no tenen estratègia de dolor més exhaustiu”, va comentar.
En aquesta mateixa línia es va expressar la directora gerent de l’Hospital Universitari del Sud-est de la Comunitat de Madrid, Paloma Casado, que va coincidir que “les llistes d’espera de les unitats de dolor són enormes”, i per això “no tot són unitats de dolor com a model interdisciplinar d’abordatge i cal canviar la cultura dels hospitals”.
Abordatge multidisciplinar
En aquest sentit, ha explicat que el centre hospitalari que dirigeix compta amb 49 impulsors que aborden el dolor “perquè el pacient tingui la millor atenció”. De fet, ha indicat que “on es gestiona l’atenció sanitària és a l’Atenció Primària i hospitals més propers a la població”. Al seu parer, en aquest tema “la tasca de la infermeria és fonamental”.
Aquest abordatge multidisciplinari és bàsic en el tractament del dolor, tal com va assenyalar també el director de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), Cristóbal Belda, que va ressaltar com n’és d’important la investigació.
Referent a això, ha subratllat que aquest centre “finança tota la ciència que es desenvolupa en el Sistema Nacional de Salut”. “El nostre objectiu és protegir la salut a través de la ciència”. “Financem ciència per avançar en el coneixement de malalties i de nous medicaments que facin front al dolor i, per altra banda, investiguem internament dins de les diferents organitzacions adscrites dins d’Espanya”, va dir.
De fet, “hi ha un coneixement cada vegada més gran de quins són els mecanismes que acaben provocant el dolor” i es pot fins i tot “mesurar millor”.
Dades a Espanya
Segons el ‘Baròmetre del dolor crònic a Espanya 2022’ de la Fundació Grünenthal, el 25,9% dels espanyols tenen dolor crònic. Per sexes, el 30,5% són dones i el 21,3% són homes. L’edat mitjana dels pacients és de 51,5 anys i la durada mitjana del dolor és de 6,8 anys.
Així mateix, el 9,1% té mal de cap, el 10,6% de coll, el 28% d’esquena, l’1,1% de pit, el 4% d’abdomen, el 33,1% extremitats i articulacions i el 13,2% és generalitzat. A més, gairebé un 60% dels pacients amb dolor crònic tenen dificultats per aixecar-se del llit o una cadira.
Davant d’aquestes xifres, Paloma Casado va insistir que “per poder implementar grans estratègies com la del dolor a nivell nacional i autonòmic, cal conèixer la cultura de cada hospital per obtenir els millors resultats per als nostres pacients”. “Ens centrem en el mesurament del dolor, en l´abordatge farmacològic, però ens centrem molt poc en l´impacte psicològic i social del pacient”.
Paper del pacient
Per això, va puntualitzar Carina Escobar, “aquest abordatge no és fàcil, per la qual cosa és fonamental que els pacients participem a l’estratègia de dolor com fem avui dia a Madrid i altres comunitats. També estem en comissions de dolor a l’àmbit hospitalari i en aquestes reunions es treuen moltes conclusions per tractar millor aquesta malaltia”.
De fet, va afegir que “el paper de la infermeria és vital en l’acompanyament del pacient amb dolor crònic perquè entengui que li passa, ja que el 42% no entén què li diu el metge i això és un senyal d’alarma”.
Davant d’aquesta situació, el catedràtic de Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili, Jordi Miró, va apuntar que “és fonamental millorar la formació dels professionals en dolor perquè és molt escassa”. “També és molt important que les persones coneguin el problema i que siguin sensibles al dolor. Si un tractament no és multidisciplinari, està abocat al fracàs”, va afegir.
A més, va destacar que per progressar en el dolor crònic també cal recolzar-se en la investigació, “on m’agradaria que es fessin més avenços, ja que la quantitat que es dedica a la investigació del dolor és extraordinàriament escassa”.
Com a apunt positiu, la presidenta de la POP va assegurar que “vénen bunes notícies en ciència que ens ajudaran a canviar els models sanitaris”. Però va recalcar que també ha de canviar la perspectiva dels ciutadans i els pacients perquè les persones amb dolor crònic no siguin “invisibles” per al sistema perquè “ni per a la discapacitat i la dependència, el dolor té consistència perquè es diu que el dolor no es pot mesurar”. “Pel que cal dotar de drets a la cronicitat complexa que està lligada al dolor crònic complex”, va concloure.
