Moltes víctimes de violència de gènere desenvolupen una discapacitat a conseqüència directa dels maltractaments viscuts, segons van denunciar Mayte Gallego, presidenta de la Federació Nacional Aspaym, i Gloria Álvarez, doctora en Dret i experta en dret de la discapacitat.
Totes dues van intervenir en la presentació del Llibre Blanc sobre les Persones amb Discapacitat Sobrevinguda a Espanya 2025, elaborat pel Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi), en un acte celebrat a l’agència de notícies Servimedia.
Aquest informe pretén oferir “una foto fixa” de la situació actual de la discapacitat sobrevinguda, una realitat que els experts consideren “emergent” dins l’àmbit de la discapacitat.
Segons Jesús Martín Blanco, director general dels Drets de les Persones amb Discapacitat del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, “el rostre de la discapacitat està canviant”, ja que “les de tipus originari (associades al naixement) són cada cop menys freqüents”.
En canvi, creix el nombre de persones a qui la discapacitat “sobrevé de cop i volta” al llarg de la vida, per causes diverses com l’envelliment, una malaltia, un accident, trastorns de salut mental o, fins i tot, violència de gènere.
Com a col·laboradora en l’elaboració del document, Gloria Álvarez va destacar que milions de dones al món adquireixen discapacitat a causa de “embarassos mal portats, avortaments mal practicats, mutilacions genitals i altres formes de violència”.
Va alertar que “ens pot semblar que això queda molt lluny d’Espanya”, però va advertir que “al nostre país hi ha dones a qui se’ls ha practicat mutilació genital” i que també poden estar en aquesta situació.
Mayte Gallego va remarcar que moltes dones pateixen “sordesa, lesions medul·lars, dany cerebral i fins i tot ceguesa” com a conseqüència directa de la violència exercida per les seves parelles o exparelles.
També va posar èmfasi en els “problemes de salut mental associats a la violència de gènere, física i psicològica”, i va exigir que els recursos i programes adreçats a víctimes de violència tinguin en compte la perspectiva de la discapacitat, especialment la sobrevinguda.
Va alertar que “si a una dona no se li permet accedir a un recurs amb el seu assistent personal” o si una casa d’acollida no és accessible, “difícilment la convencerem perquè abandoni el seu entorn i deixi el maltractador”.
Gallego també va denunciar les traves i retards per obtenir el certificat de grau de discapacitat, document clau per accedir a drets, ajuts i informació. “Ens trobem amb víctimes que triguen anys a aconseguir aquest reconeixement”, va lamentar, tot afegint que moltes “tenen una manca absoluta d’informació”.
Les dades estadístiques apunten que les dones amb discapacitat tenen més probabilitats de patir violència per part de parelles, familiars, persones de l’entorn o cuidadors.
A més, segons va indicar Gloria Álvarez, pateixen una bretxa salarial i una taxa d’ocupació molt pitjors que les dels homes amb discapacitat, i també que les de les dones sense discapacitat.
Davant d’aquesta situació, va reivindicar que totes les administracions públiques integrin aquesta realitat en la formulació de polítiques públiques i programes d’atenció per a víctimes de violència de gènere.
