Els departaments de Salut i de Drets Socials fan un pas decisiu en l’atenció integrada social i sanitària a les residències de la gent gran (RGG) del país amb la posada en marxa d’un pla d’actuació específic. A partir d’ara, els equips d’atenció primària (EAP) atendran directament les persones residents. El desplegament del nou model es realitzarà en el termini d’un any i començarà pels equips que ja tenen un grau de coordinació elevat amb les residències i que representen el 72% del total.
En aquest nou model és fonamental l’actuació conjunta entre els professionals de l’EAP i els professionals propis de les residències (infermeres, responsables higiènic-sanitaris, fisioterapeutes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, educadors socials i gericultors), que són la base de l’atenció en el dia a dia de les persones que hi viuen. Aquest nou model preveu que tots ells continuïn desplegant les funcions de cures i les vinculades al funcionament del centre i que treballin de manera col·laborativa i integrada amb els EAP i el conjunt del sistema de salut.
El desplegament es farà per fases durant l’any que ve. El 72,2% d’EAP ho faran de manera imminent en els pròxims mesos i la resta durant el segon semestre de 2024. Caldrà garantir que es desplegui de forma completa la cartera de serveis de l’APIC en persones que viuen en residències, per tal d’oferir-los una atenció de qualitat, equitativa i segura. Els metges de l’APIC assumiran progressivament les funcions dels metges residencials i aquests deixaran de regular-se per les hores/ràtios contractades pel Departament de Drets Socials. El rol de les infermeres d’atenció primària dels EAP implicarà tant l’atenció directa com la coordinació amb l’equip d’infermeria de les residències, que serà complementari a les infermeres pròpies dels centres de gent gran.
Més recursos
El desplegament del model requereix l’adequació de recursos. Així, es reforçaran els EAP que tenen un major volum de places residencials a càrrec seu, amb un cost addicional d’uns 15 milions d’euros (equivalent a 117 metges i 130 infermeres més). A més, el sistema de salut no vol ni pot perdre professionals i, per tant, als metges i les metgesses que actualment estan treballant a les residències de gent gran se’ls oferirà la possibilitat d’incorporar-se als EAP.
Actualment, a Catalunya hi ha 1.042 centres residencials per a la gent gran —951 residències i 91 llars-residència — amb un total de 61.498 places. Del total de 376 EAP, 317 (84,3%) tenen almenys una RGG assignada a la seva àrea d’influència.
Les persones residents solen presentar necessitats significatives d’atenció sanitària: tenen una mitjana de 9,2 malalties cròniques (amb una prevalença del 57% de demència); una mortalitat anual del 20% (el 50% té necessitats d’atenció pal·liativa); gairebé el 90% es classifica en les categories de màxima complexitat clínica o d’alt risc i el 97% té un elevat grau de dependència.
Valoració positiva de l’ACRA
L’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) ha valorat molt positivament la proposta d’integració social i sanitària anunciada pel Govern i que portarà l’atenció mèdica als centres residencials. Es tracta d’una mesura llargament reivindicada pel sector i que ACRA ha liderat des de fa anys ja que la residència és la casa de les persones grans, les quals tenen tot el dret a rebre una atenció sanitària equiparable a la de qualsevol altre ciutadà.
“És un anunci històric i que va en la direcció que ACRA sempre ha defensat: la residència és la casa de la persona gran, i la part sanitària li ha de correspondre a atenció primària”, explica la Presidenta d’ACRA, Cinta Pascual. No obstant això, caldrà veure com es produeix el desplegament i quina és la resposta dels professionals dels EAP, que tinguin el convenciment per fer-ho i que es disposi de personal suficient.
