Les persones amb discapacitat formen un col·lectiu vulnerable que necessita suports per evitar l’exclusió social. Per aquest motiu, la normativa preveu beneficis fiscals sobre l’IRPF i altres impostos per facilitar la seva inclusió i millorar-ne la qualitat de vida.
Per a aquelles persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33%, es contempla una reducció de 3.000 euros en la base imposable de l’IRPF. Aquesta xifra pot arribar als 7.550 euros si es compleix algun dels requisits següents:
- Necessitat d’ajuda de terceres persones o mobilitat reduïda.
- Grau de discapacitat igual o superior al 65%.
A més, hi ha deduccions per a obres d’accessibilitat als habitatges. Aquestes poden arribar fins als 12.080 euros, i també s’ofereixen subvencions a comunitats de veïns per eliminar barreres arquitectòniques i adaptar els edificis.
Un altre benefici fiscal important afecta la compra de vehicles adaptats destinats a l’ús personal de persones amb discapacitat. En aquests casos, es pot obtenir l’exempció de l’impost de matriculació, la qual cosa suposa un estalvi significatiu.
També hi ha deduccions per a familiars amb persones amb discapacitat a càrrec. Els contribuents amb cònjuge, fills, pares o avis amb discapacitat poden acollir-se a ajudes fiscals que arriben fins als 1.200 euros anuals (100 euros al mes) per persona dependent. Si diversos membres d’una família tenen dret a la deducció, aquesta es divideix entre ells llevat que es renunciï a favor d’un sol beneficiari.
L’Agència Tributària ha posat en marxa una nova mesura per donar suport a persones amb discapacitat i als qui en tenen cura. Aquest avantatge fiscal s’aplicarà a partir de la declaració de la renda corresponent a 2024 i té com a objectiu alleugerir les despeses associades a l’atenció d’aquest col·lectiu.
Més dones que homes en situació de discapacitat
Segons l’última Enquesta de Discapacitat 2020 elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Espanya hi ha 4,38 milions de persones amb discapacitat, de les quals el 58,6% són dones. Les taxes de discapacitat són lleugerament superiors en els homes fins als 34 anys, però a partir d’aquesta edat la tendència s’inverteix, i la diferència augmenta amb el pas dels anys.
La taxa de discapacitat per cada 1.000 habitants és de 112,1 en dones i de 81,2 en homes. En el 79,5% de les llars no hi ha cap persona amb discapacitat, mentre que al 17,9% hi ha una persona amb discapacitat, al 2,5% hi ha dues persones, i al 0,2% n’hi ha tres o més.
El perfil majoritari de les persones que presten cures personals a familiars amb discapacitat és el d’una dona d’entre 45 i 64 anys que viu en la mateixa llar que la persona a qui atén. Diverses associacions de mares cuidadores han reclamat que aquest col·lectiu pugui rebre el salari mínim interprofessional, així com tenir dret a l’atur i a la jubilació anticipada per reconèixer la seva tasca.
[…] Font: Diari de la Discapacitat. […]