Dissabte, 22 gener 2022
IniciDestacadesEl volum d'ocupació que genera el Tercer Sector Social creix per quart...

El volum d’ocupació que genera el Tercer Sector Social creix per quart any consecutiu

confederació inversió pública qualitat ocupació tercer sector
Chakir El Homrani i Joan Segarra durant la presentació de l’Anuari // Foto: La Confederació

Ahir La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social va presentar la quarta edició de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social, en un acte en el que va aprofitar per reclamar més inversió pública i un nou model de finançament per millorar la qualitat de la creixen ocupació que genera el sector.

Així es. El volum d’ocupació que genera el Tercer Sector Social creix per quart any consecutiu i s’acosta al nivell màxim, assolit abans de la crisi econòmica. Actualment dona feina a 94.500 persones, gairebé un 10% més que el 2014, quan es va publicar la primera edició de l’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquestes dades confirmen el pes de les organitzacions no lucratives com a actor significatiu al mercat laboral i conclou amb la millora de les condicions laborals com a gran repte per assolir una plena qualitat de l’ocupació.

“Si no s’aconsegueix un compromís polític per augmentar la inversió social i aplicar un nou model de finançament que afavoreix l’estabilitat dels llocs de treball, el Tercer Sector ho té molt difícil per retenir el talent i ser un sector competitiu”, va afirmar Joan Segarra, president de La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya. La dinàmica de retallades o, en el millor dels casos, de congelació de les tarifes per a la prestació de serveis socials i d’atenció a les persones en els darrers anys “és insostenible per la viabilitat de les entitats, dificulta la millora de les condicions laborals i pot posar en risc la qualitat dels serveis a les persones”, va afegir.

Per la seva part, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, que va asistir a la presentació, va assumir el “repte majúscul de canviar el sistema, fugir de la visió únicament economicista que no té en compte el retorn social i posar la contractació pública al servei de les persones i de l’estabilitat dels programes”, ja que “millorar les condicions laborals del sector revertirà directament en l’atenció a les situacions de vulnerabilitat”, va assegurar.

El conseller el Homrani es va comprometre a estudiar la proposta legislativa de La Confederació per un model d’acció concertada amb la iniciativa social sense afany de lucre; un model que, d’acord amb les Directives Europees i la mateixa llei de contractes, exclogui els serveis socials i d’atenció a les persones de les lògiques de mercat que implica l’actual model de contractació pública.

Aquest nou model resoldria, segons La Confederació, les dificultats que històricament s’han vingut denunciant des del Tercer Sector i que provoquen una devaluació constant dels serveis. Com a exemple, la mitjana de rebaixa dels pressupostos entre el preu inicialment previst i el que ofereix qui guanya el concurs és d’un 6,3%, fruit de l’excessiva incidència dels criteris econòmics. Segons Segarra, “per al Tercer Sector és clau sortir d’aquesta lògica perversa, i ara tenim l’oportunitat de fer-ho”.

Durant l’acte es va explicar que el model de finançament actual i la insuficient inversió pública escanya la capacitat econòmica de les entitats, que a l’hora de negociar els convenis col·lectius no poden assumir els increments salarials que desitjarien. En aquest sentit, es va apuntar que també es produeix un greuge comparatiu important entre els funcionaris públics i els treballadors del Tercer Sector que agreuja la fuga de talent, ja que per fer la mateixa feina el conveni de la funció pública ofereix millors condicions salarials. El mateix passa amb sectors pròxims com Salut i Educació, que tenen una mitjana salarial molt més elevada que el sector social.

Radiografia sectorial

Tot i així, les dades de l’Anuari 2018 mostren indicis positius: a banda del creixement del volum d’ocupació, s’incrementa també la proporció de contractes indefinits, que són predominants amb un 56%. Continua per sota de la mitjana del  mercat laboral català, on el 78% dels contractes són indefinits, però l’evolució és inversa: al mercat general s’està observant una lleugera però constant tendència a la baixa (s’ha passat d’un 82% de contractació fixa el 2014 a un 78% el 2017).

També continua sent molt superior al conjunt del mercat laboral català la contractació a temps complet (86% vs 44% al Tercer Sector), si bé en el cas del Tercer Sector, en gran mesura aquesta parcialitat ve donada per les especificitats i necessitats dels serveis o activitats, i destaca que en un 42% dels casos les jornades són parcials per voluntat expressa de les treballadores. L’estacionalitat d’alguns dels serveis prestats –com ara les colònies escolars o altres serveis vinculats al lleure educatiu— i les mesures de flexibilitat que ofereixen les entitats també expliquen en part la contractació temporal i parcial, ja que la reducció de jornada és una opció força sol·licitada sobretot per part de les dones i cal recordar que és un sector altament feminitzat: tres de cada quatre persones contractades, un 74%, són dones.

Altres elements positius mostrats per l’Anuari són l’increment de la mitjana salarial del sector un 3,7% respecte l’any anterior, la confirmació d’una ràtio d’equitat salarial molt ajustada, al voltant d’1:3 (el sou més alt és el triple que el més baix) i una taxa d’absentisme laboral lleugerament inferior a la mitjana del mercat laboral espanyol (4,3% vs 4,7%).

En matèria d’equitat de gènere, la bretxa salarial entre dones i homes és pràcticament inexistent (al voltant del 3%, davant el 26% del mercat laboral català), si bé als càrrecs de direcció i gerència s’incrementa fins el 20%. Per afrontar aquesta qüestió, La Confederació ha impulsat –en aliança amb la Xarxa de Dones Directives i Professionals de l’Acció Social (DDiPAS)– un Programa de gestió del canvi pel foment de l’equitat de gènere per posicionar el Tercer Sector Social com a referent en la lluita contra les desigualtats.

Finalment, pel què fa a la percepció de recuperació econòmica, segons l’Anuari presentat, només un 24% de les entitats la perceben, la mateixa proporció que ara fa un any.

L’Anuari també aborda l’àmbit de la discapacitat. En aquest sentit apunta que el 9,2% d’organitzacions del Tercer Sector que compten amb persones amb discapacitat en els seus equips, davant el 0,2% de les empreses mercantils.

D’altra banda destaca el fet que entre les entitats que no estan obligades per llei a la contractació de persones amb discapacitat (menys de 50 treballadors), un 32,6% tenen almenys una persona amb discapacitat reconeguda contractada.

L’Anuari de l’Ocupació del Tercer Sector Social de Catalunya és una eina d’anàlisi per a la millora contínua del sector que la patronal pública per quart any consecutiu, realitzat en col·laboració amb l’Observatori del Tercer Sector i amb el suport de la Direcció General d’Economia Social, Tercer Sector, Cooperatives i Autoempresa de la Generalitat de Catalunya.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de les últimes notícies del món de la diversitat funcional a Catalunya

Fes-te subscriptor Premium

Si vols tenir accés a totes les notícies publicades al Diari, l'agenda del sector, i informació sobre subvencions, ajudes, convocatòries, recursos i moltes més coses, subscriu-te a la Newsletter Premium

Redacció/Fonts
diari de la Discapacitat / El digital de la diversitat funcional a Catalunya

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

Skip to content