La Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i La Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, com a organitzacions representatives del sector, han comparegut aquest matí a la Comissió de Drets Socials i Inclusió del Parlament de Catalunya per defensar la Llei del Tercer Sector Social i demanar que se n’acceleri la tramitació. “És una Llei urgent d’aprovar perquè és essencial per al país i per a les persones. Les entitats socials som i fem un servei públic” han reclamat conjuntament Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector Social, i Jordi Román, president de La Confederació del Tercer Sector Social.
Avui la Llei del Tercer Sector Social s’ha tornat a registrar a la cambra catalana amb el suport dels grups parlamentaris de Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana, Partit Popular, Comuns i CUP. La proposició de llei va entrar a registre, per primera vegada, el maig del 2022, i va decaure l’any passat, quan ja finalitzava la fase de compareixences, després de dos anys de treball parlamentari a causa de la convocatòria d’eleccions anticipades.
Actualment, el tercer sector social no disposa d’un marc legal que reconegui la feina i contribució essencial de les entitats socials catalanes a la ciutadania i la societat, com succeeix en altres comunitats de l’Estat (País Basc, Extremadura, Illes Balears, Castella-la Manxa i Castella i Lleó) i altres territoris europeus, ni tampoc compta amb una normativa que reguli la seva relació amb les administracions. Això implica dificultats per portar a terme la seva acció social, perquè la tasca d’interès general sigui reconeguda i per impulsar polítiques públiques i d’interlocució amb les Administracions.
El tercer sector social català té més de 3.000 entitats sense ànim de lucre —fortament arrelades al territori i la comunitat— que atenen, ofereixen serveis i suports i acompanyen 1.900.000 persones en situació o risc d’exclusió social a tot Catalunya gràcies a gairebé 110.000 persones treballadores i centenars de milers de persones voluntàries. Aquest acompanyament es fa a diversos col·lectius (infants, joves, persones grans, dones, persones d’origen migrat i refugiades, amb discapacitat, trastorn mental, autisme, addiccions, que pertanyen al poble gitano, al col·lectiu LGTBIQ+, que no tenen llar o que tenen problemes per trobar feina) i en diferents àmbits (pobresa i exclusió, inserció laboral, lleure, educació, salut o justícia, entre altres).
La proposició de Llei del Tercer Sector Social, que compta amb el consens del sector, vol garantir una participació més activa de les entitats socials en la cocreació de les polítiques públiques; promoure més diàleg i col·laboració entre el tercer sector social i les administracions i mesures de foment i finançament que assegurin la sostenibilitat financera i aportin seguretat jurídica a les organitzacions socials, establint sistemes de finançament estables i adaptats a les necessitats socials i de les persones perquè les entitats no hagin de dependre de l’actual model de subvenció.
