Dissabte, 1 octubre 2022
Dissabte, 1 octubre 2022
IniciEducació InclusivaEl Síndic reclama el desplegament efectiu del model d’escola inclusiva amb un...

El Síndic reclama el desplegament efectiu del model d’escola inclusiva amb un protocol per detectar l’alumnat amb NEE i l’ús d’una reserva de places

En la seva compareixença aquest matí a la Comissió al Parlament de Catalunya

sindic comissio parlament escola inclusiva
Rafael Ribó a la compareixença d’aquest matí al Parlament // Foto: Síndic de Greuges

El Síndic de Greuges, Rafael Ribó ha alertat que encara persisteixen algunes mancances relacionades amb l’atenció a la diversitat i amb les dificultats en l’aplicació efectiva del model d’educació inclusiva a Catalunya. D’altra banda, també ha assegurat que cal implementar un protocol de detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques (NEE) i l’ús d’una reserva de places.

Aquestes afirmacions s’han produït aquest matí a la seva compareixença a la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya per als debats de l’informe L’educació inclusiva a Catalunya i l’informe Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places.

Banner 300x250px EnBucle

En relació amb l’informe L’educació inclusiva a Catalunya, el Síndic ha destacat que un dels problemes detectats té a veure amb la insuficiència de recursos, sobretot personals, per a l’atenció educativa de l’alumnat amb necessitats educatives especials. La saturació i manca d’intervenció dels EAP, el desplegament encara insuficient dels recursos dels SIEI o la insuficiència de personal d’atenció educativa als centres són dèficits estructurals que dificulten l’atenció adequada de l’alumnat amb necessitats educatives especials als centres ordinaris. No obstant això, durant la compareixença s’ha advertit també de la necessitat d’un canvi cultural en el professorat, que sovint continua considerant que l’educació inclusiva afecta només l’alumnat amb necessitats educatives especials, que l’atenció d’aquest alumnat és responsabilitat principal del personal de suport i que la seva inclusió depèn fonamentalment de la provisió d’aquests suports específics addicionals, sense la necessitat de modificar la mateixa pràctica professional i la dinàmica de funcionament de l’aula.

El Síndic ha explicat les dotze evidències de dèficits d’implementació del model d’educació inclusiva, entre els quals destaca la consolidació de l’escolarització d’alumnat en centres d’educació especial, la resistència important d’una part de les famílies a escolaritzar aquest alumnat en centres ordinaris perquè consideren que no se li proporcionarà una atenció especialitzada suficient, o una distribució desequilibrada d’alumnat amb necessitats educatives especials i de mesures de suport als centres ordinaris, i també dins els mateixos centres educatius. També destaca la infrarepresentació de l’alumnat amb necessitats educatives especials als ensenyaments no obligatoris i les dificultats de la continuïtat formativa més enllà de l’educació obligatòria, especialment en la formació professional, i també les desigualtats d’accés en l’àmbit del lleure o els dèficits de formació del professorat de l’escola ordinària. En darrer lloc, ha assenyalat que hi ha mancances en el desplegament del suport que els centres d’educació especial havien de prestar als centres ordinaris.

Protocol de detecció d’alumnat amb NEE i ús de la reserva de places

En el marc de la compareixença per l’informe Protocol de detecció d’alumnat amb necessitats educatives específiques i ús de la reserva de places, des del Síndic s’ha destacat que va néixer de la necessitat de corregir la infrautilització de la reserva de places com a instrument efectiu per promoure l’escolarització equilibrada d’alumnat. D’acord amb el nou Decret, aquest protocol planteja quatre novetats fonamentals.

La primera, l’establiment d’un llindar de renda com a element central per determinar la concurrència de les necessitats educatives específiques de l’alumnat que cobreixi el conjunt d’alumnat en situació de pobresa.

La segona, la detecció automatitzada de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que faci ús especialment de la informació disponible en els registres administratius, que permeten acreditar les situacions de desavantatge educatiu, sovint per mitjà d’avaluacions prèvies ja fetes per part de professionals de l’àmbit educatiu o social.

La tercera, l’activació dels instruments previstos en el Decret, com ara l’establiment d’una proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques que pot ser escolaritzat en cada centre de la zona, l’allargament de la vigència de la reserva fins a l’inici de curs i la doble via d’accés al sistema educatiu, de manera que l’alumnat amb necessitats educatives específiques només pugui ser assignat a llocs de reserva.

I en darrer lloc, la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.

La implementació del protocol també requereix millores en altres àmbits que han de facilitar la detecció de l’alumnat amb necessitats educatives específiques i la gestió de la reserva de places. Algunes de les millores que ha destacat són que cal una simplificació i automatització dels procediments de detecció a partir dels registres administratius, implementar la proporció màxima d’alumnat amb necessitats educatives específiques, o garantir la gratuïtat de l’escolarització de l’alumnat amb necessitats educatives específiques assignat a una plaça escolar.

Subscriu-te a la Newsletter

Per estar al dia de tota l'actualitat del món de la diversitat funcional a Catalunya

Redacció/Fonts
Redacció/Fontshttps://diarideladiscapacitat.cat
Diari de la DisCapacitat. El digital de la diversitat funcional a Catalunya. Un mitjà fet per donar visibilitat a les persones amb discapacitat i pensat per reclamar la seva inclusió social

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

- Publicitat-spot_img

ÚLTIMES NOTÍCIES

CatalàEspañol
Skip to content