El salari mitjà anual brut dels treballadors per compte aliè amb discapacitat va ser de 21.544,2 euros el 2021, un 3,6% més que l’any anterior. Tot i aquest repunt, la dada va ser un 17,2% menor que la de la resta de treballadors (26.030,0 euros), una bretxa lleugerament inferior a la del 2020 (17,8%).
Així es desprèn de les dades de l’estadística ‘El salari de les persones amb discapacitat 2021’ publicada aquest dimecres per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que reflecteix que el 2021 les persones amb discapacitat van presentar una taxa d’activitat del 34,6 %, més de 43 punts inferior a la de la població sense discapacitat.
La taxa d’ocupació va ser del 26,9%, menys de la meitat que en el cas de les persones sense discapacitat, mentre que la taxa d’atur va ser del 22,5%, superior a 7,8 punts a la de la població sense discapacitat.
La distribució salarial va ser similar en tots dos col·lectius, encara que en el cas de les persones amb discapacitat un percentatge més gran de treballadors es va concentrar al voltant de salaris baixos. En general, encara que les diferències entre els nivells salarials de les persones amb discapacitat i sense eren significatives, es reduïen a mesura que augmentava el nivell salarial.
Bretxa de gènere
Per sexe, el salari de les dones amb discapacitat va ser de 20.193,7 euros de mitjana per treballadora i any, mentres que per als homes va ser de 22.520,2 euros. Per tant, el salari de les dones va ser un 10,3% inferior al dels homes, una bretxa de gènere menor que en el cas de la població sense discapacitat (18,7%).
Atenent el tipus de jornada, la ràtio salarial dels treballadors amb discapacitat va ser més baixa en jornada completa (86,3%, davant del 94,8% en jornada parcial). Per tipus de contracte, la ràtio va ser menor entre els treballadors amb contracte indefinit (81,9%) que entre els de durada determinada (90,7%).
Per grans grups d’ocupació, la ràtio més baixa va ser la d’operadors i treballadors no qualificats (82,5%). Les persones amb discapacitat en llocs d’ocupació alts (directors i gerents; tècnics i professionals científics, tècnics intel·lectuals i de suport) van augmentar les diferències salarials respecte a les persones sense discapacitat en els mateixos llocs, ja que la ràtio salarial es va reduir respecte a 2020, situant-se al 91,1%.
Cal recordar que la ràtio salarial es refereix al quocient entre el guany anual de les persones amb discapacitat respecte del guany anual de les persones sense discapacitat, a cada categoria d’estudi (sexe, edat, tipus de contracte, etc.).
La menor ràtio salarial per mida de la unitat de treball i de l’empresa es va registrar als centres de cotització de mida mitjana (de 50 a 199 treballadors) amb el 70,8%. I, en el cas dels sectors, a Serveis, amb un 82,5%.
Diferències per discapacitats
Les discrepàncies salarials més grans apareixen quan es considera el tipus de discapacitat. Així, els guanys més elevats van correspondre el 2021 a persones amb discapacitat Física i altres, amb retribucions que van superar la de les persones amb discapacitat en un 7,9%.
A l’extrem oposat, els treballadors amb discapacitat intel·lectual van percebre els salaris més baixos, amb una diferència del 36,3% respecte a la mitjana dels treballadors amb discapacitat.
En termes absoluts, les persones amb discapacitat física van guanyar de mitjana el 2021 23.240,7 euros bruts; les que tenien discapacitat sensorial, 22.590,4 euros; psicosocial, 17.348,4 euros, i intel·lectual 13.730,6 euros.
Atenent el grau de discapacitat també es van observar diferències, encara que no tan acusades. Els salaris van oscil·lar de 22.345,5 euros anuals en persones amb menys grau, fins a 19.829,7 euros en què tenien reconegut un grau més gran o igual a 65% de discapacitat.
Secció patrocinada per
