Al llarg de 2024, més de 2.900 persones en situació de soledat han rebut suport a través del programa Sempre Acompanyats de la Fundació “la Caixa”, que situa les persones grans com a subjectes actius del seu procés d’envelliment. Segons un estudi recent, prop del 70 % dels participants han experimentat una millora significativa del seu estat emocional gràcies a aquesta intervenció.
Els factors que precipiten la soledat en la vellesa són diversos i inclouen canvis vitals com la jubilació, pèrdues afectives o problemes de salut incipients. Javier Yanguas, director científic del programa, subratlla que “és determinant afrontar aquestes transicions pròpies de la vida per gestionar millor els sentiments de soledat”.
La perspectiva de gènere és fonamental per entendre aquest fenomen, especialment entre les dones grans. Camino Oslé, doctora en Pedagogia i gerontòloga, explica que “les dones tenen més esperança de vida que els homes i, per tant, pateixen més les conseqüències de la vellesa”. Segons dades de l’IMSERSO, el 70 % de les persones en residències són dones. Oslé afegeix que aquest aïllament social es pot intensificar quan les dones perden el seu rol com a cuidadores: “Si no han tingut temps de crear una xarxa social pròpia, es tanquen a casa i cauen en l’aïllament”.
La pèrdua d’espais comunitaris i el creixent individualisme són factors que aguditzen la soledat. Isabel Cabrera, professora a la Universidad Autónoma de Madrid, afirma que “l’absència de zones verdes o espais urbans per socialitzar contribueix a l’aïllament”. Aquesta situació reflecteix el que Marino Pérez descriu en el seu llibre El individuo flotante: “Vivim en una societat d’individus sense arrelament, on escassegen les relacions significatives”.
Un altre aspecte rellevant és l’impacte de l’edatisme i els autoestereotips. Isabel Cabrera destaca que persones de 60 anys sanes sovint interioritzen aquests prejudicis: “Comencen a dubtar de les seves capacitats i això els porta a deixar de fer coses”. Això pot derivar en “dependència, depressió o deteriorament cognitiu”.
La percepció social de la jubilació també juga un paper important. Tot i que es presenta sovint com una etapa hedonista, molts experimenten buidor existencial en perdre el seu rol professional. “Algunes persones amaguen els seus malestars perquè se suposa que han de ser felices”, afirma Cabrera. Francesc Torralba, doctor en Filosofia, recorda que “la vulnerabilitat és el tret més universal de la condició humana”.
Segons Camino Oslé, és fonamental preparar les noves generacions per afrontar la vellesa amb il·lusió: “No es tracta de viure molts anys, sinó de viure’ls bé”. Aquesta visió optimista és compartida per Joan-Carles Mèlich, que considera que la soledat, més que un problema, pot ser una oportunitat per comprendre i créixer durant aquesta etapa vital.
Sempre Acompanyats de la Fundació ”la Caixa” continua treballant per construir una societat més inclusiva, en què la gent gran pugui viure aquesta etapa amb dignitat i plenitud.
