El Grup Social ONCE dedica el cupó d’avui, Dia de la Igualtat Salarial, i el del proper 8 de març, Dia Internacional de la Dona, a reivindicar la igualtat de la dona en l’àmbit laboral, salarial i tots els altres, i també a la necessitat d’eliminar definitivament les bretxes de gènere.
“Pel Grup Social ONCE, la igualtat està al nostre ADN. Ho diem des de fa anys: Iguals per a avui, iguals per a demà. Sempre”, afirma Enric Botí, Delegat Territorial d’ONCE Catalunya. I assegura: “Amb mateixa feina, mateix salari. Això és innegociable. El treball i el sou són dues bases per a tenir una vida plena i independent. Sense la garantia d’una retribució digna, les dones amb discapacitat no poden aspirar amb llibertat a tenir una vida en igualtat”.
L’Organització aprofita per recordar que al Grup Social ONCE hi treballen més de 30.000 dones amb les mateixes condicions salarials que els seus companys, i representen gairebé un 43% de la plantilla total. Així, des de l’inici de l’ONCE, fa més de 83 anys, es va decidir que les persones que ocupen llocs de treball del mateix valor, cobren el mateix, amb independència que siguin dones o homes, i que tinguin discapacitat o no.
La doble discriminació de la dona amb discapacitat
Els salaris de les persones amb discapacitat a Espanya presenten una corba negativa en els darrers 10 anys respecte al conjunt de la població, i aquesta tendència s’accentua més en les dones amb discapacitat, fet que provoca que aquestes es trobin en una situació de més discriminació i vulnerabilitat.
Des del 2010 fins al 2019 (últimes dades disponibles de l’INE), el salari de les persones amb discapacitat amb prou feines s’ha incrementat un 0,10%, fet que es tradueix en un augment de només 20 euros en nou anys. Tot i això, el salari mitjà de les persones sense discapacitat s’ha incrementat un 7,3% en els últims nou anys. Aquestes dades evidencien que el salari de les persones amb discapacitat és un 16,1% inferior al de les persones sense, cosa que es tradueix que les primeres cobren anualment uns 4.000 euros menys que les segones.
En el cas de les dones amb discapacitat, la situació encara és més desfavorable. L’evolució del seu salari és clarament pitjor, i la retribució actual és un 2,5% inferior a la percebuda el 2010, és a dir, les dones amb discapacitat cobren ara gairebé 500 euros menys que l’any 2010.
Una vegada més, s’aprecia doble discriminació, per gènere i discapacitat, ja que les dones sense discapacitat han millorat el seu salari mitjà un 10,2% en els darrers nou anys, per elevar la diferència salarial entre dones amb i sense discapacitat fins al 13,3%.
D’altra banda, la menor edat també incideix en la precarietat salarial, per la seva menor experiència, fet que es reflecteix que el salari de les dones més joves amb discapacitat pujava el 2019 a 12.478,20 euros bruts anuals, és a dir, uns 2.400 euros anuals menys que per a les dones joves sense discapacitat, i 2.006 euros menys que per als homes joves amb discapacitat.
Per tipus de discapacitat, el salari de les persones amb discapacitat intel·lectual sol tenir la cota més baixa, amb només 13.136 euros bruts anuals. En aquest grup de persones, les dones reben un salari encara més baix, només de 11.390,70 euros en dotze mesos.
