
Liber, una associació d’entitats de suport a la presa de decisions, va presentar el passat dilluns al Reial Patronat sobre Discapacitat, un estudi pioner sobre la bretxa de gènere en els suports per a la presa de decisions, que discrimina a les dones en aquest àmbit.
Liber va posar en marxa aquest projecte de recerca amb l’objectiu d’analitzar les bretxes existents entre dones i homes respecte a la provisió de suports a la presa de decisions. Com a fi últim, contribuir al disseny de polítiques públiques que tinguin en compte la perspectiva interseccional en l’exercici de la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat.
A través de la revisió documental, i una combinació d’anàlisi quantitativa i qualitativa, tenint en compte professionals, famílies i persones amb discapacitat intel·lectual, s’han analitzat barreres formals, informals, de creences, pràctiques concretes, etc. amb relació a l’exercici ple dels drets i de l’autonomia.
Segons aquest estudi, les entitats que treballen amb aquelles persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament que requereixen suports a la presa de decisions subratllen la discapacitat, per sobre del sexe, com a factor causant de les diferències.
Identifiquen, però, la sexualitat, així com la maternitat/paternitat, com una àrea en què sí que es fan diferències a l’hora de prestar aquests suports.
Així, el desig frustrat de maternitat i l’acceptació de la manca de suports i/o de recursos econòmics per fer-la realitat apareix amb força en el discurs de les dones recolzades, sobretot, en les més joves i en les que tenen menys necessitats de suport.
Per contra, en el cas dels homes entrevistats el desig de paternitat no sembla que sigui un aspecte vital en els seus discursos.
Respecte a la necessàriament relacionada qüestió de la sexualitat, els tècnics i les tècniques que treballen directament amb persones recolzades reconeixen trobar dificultats a l’hora d’oferir suports.
Per acabar, un altre dels aspectes de gravetat especial que diferencia les trajectòries vitals de dones i homes amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament és la vivència de situacions de violència i abusos per part de les seves parelles.
La violència de gènere, en les diferents formes i expressions, sembla una realitat habitual en el cas de les dones recolzades, tant per part de parelles o exparelles, com d’altres persones del seu entorn relacional i familiar.