El futur dels Centres Especials de Treball passa per saber gestionar les incerteses econòmiques i socials

El sector analitza els propers reptes a una jornada organitzada per la FECETC

centres especials treball jornada futur incerteses gestio
La jornada va aplegar a diferents agrupacions de centres especials de treball // Foto: FECETC

La jornada que va organitzar la Federació de Centres Especials de Treball de Catalunya (FECETC) el passat 22 d’octubre a Foment de Treball sota el títol “Centres Especials de Treball: Gestió del canvi. Tendències” va deixar palès que aquest sector està vivint un moment d’incerteses socials i econòmiques que s’han de saber gestionar.

FREEFORMSTYLE-600X300

La conferència inaugural va anar a càrrec del secretari general de la Federació de Municipis de Catalunya, Juan Ignacio Soto Valle, el qual va parlar de les Licitacions com a eina de canvi en la inserció laboral de les persones amb discapacitat. En la  seva ponència, Soto va ressaltar que la Llei de Contracte del Sector Públic és important, entre altre coses, perquè les contractacions d’aquest superen els 15.000 milions d’euros anuals i representen un 15 per cent del Producte Interior Brut (PIB). Aquesta llei, que “arriba quatre anys tard”, afavoreix l’accés de les petites i mitjanes empreses a les licitacions públiques i “és un pas endavant perquè el que abans era una intenció programàtica (‘podrá’) esdevé ara una obligació” i “els contractes reservats són una obligació per al govern central, els autonòmics i els locals”.

banner_300x200_entrenuvols

Soto va parlar de la “reserva de mercat” perquè “guanyarà a altres possibilitats que s’han anat incorporant per assegurar un accés de les persones amb discapacitat al món laboral”. Els contractes reservats per als CET “són l’eix vertebral sobre els quals es construeix la reforma de la Llei de Contractes del Sector Públic”, segons el responsable de la federació, qui considera que la gran novetat rau en la disposició addicional 48, que apunta que la reserva és per al col·lectiu de persones amb discapacitat i no pot recaure en obres, subministraments o serveis diferents dels que figuren a la llei. Això sí, la reserva ha de recaure en les entitats que compleixin determinats requisits. Tot i els avenços de la norma, “queda molt per fer” i caldrà  augmentin els percentatges i es consolidin dins els pressupostos de les diferents administracions.

A continuació va prendre la paraula el president de la Federación Empresarial de Asociaciones de Centros Especiales de Empleo (FEACEM), Daniel-Aníbal Garcia, per parlar de la Gestió del canvi de la realitat dels CET. FEACEM és una federació on som integrats i que, en total, agrupa CET que donen feina a unes 36.000 persones amb discapacitat, uns CET que “som punta de llança en innovació”. Daniel-Aníbal García va assegurar que “les taxes d’atur i ocupació de les persones amb discapacitat són inacceptables”, buscar una major competitivitat i eficiència, ser capaços d’aportar valor afegir social i visibilitat i crear confiança sobre tot allò que es fa als CET. Cal, alhora, fer front a nous desafiaments com lluitar per l’equiparació salarial amb la resta de treballadors, ser més transparents, establir unions i sinèrgies amb altres empreses i actors econòmics per guanyar força, millorar en creativitat i adaptació a les necessitats reals de la societat, acreditar-se, ser líders en accessibilitat, ser innovadors i “mesurar-nos amb els millors”.

Taula rodona dels CETS

Posteriorment es va donar pas a una taula rodona en la que van participar diferents agrupacions de Centres Especials de Treball (CET). La primera en prendre la paraula va ser la vicepresidenta de l’Asociación Empresarial de Centros Especiales de Empleo de personas con discapacidad de Fundación ONCE (AECEMFO), Elena Pérez Cayuela, que va al·ludir, entre altres coses, a la necessitat de gestionar de forma professionalitzada els CET i a la importància que tenen les unitats de suport a les persones (USAP) perquè contribueixen a millorar la productivitat, mantenir els llocs de treball i reduir l’absentisme, afavorint d’aquesta manera l’estabilitat i el manteniment de les plantilles.

De cara al futur, plantejà alguns desafiaments, com ara l’envelliment de plantilles, que ha de fer replantejar un model de transició cap a la jubilació o la reducció de la càrrega i els temps de feina, la necessitat de buscar nous nínxols i sector d’activitat, una major especialització i avançar en l’aplicació dels principis de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Al seu torn, el vicepresident de l’Asociación Empresarial para la Discapacidad (AEDIS),  Francesc Durà, explicà que AEDIS agrupa els CET de les entitats de Plena Inclusión (la plataforma estatal de les entitats de la discapacitat intel·lectual), uns 210 CET que donen feina a unes 11.600 persones amb discapacitat i que són una eina important per a la integració del col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual. Quant als canvis, “donarien per a tres o quatre jornades”, perquè es podria parlar dels derivats de l’augment del Salari Mínim Interprofessional, de la nova LISMI, de les feines que desapareixeran… “crec que ningú no té ni idea” de què ens depara el futur, “no sabem per on aniran els canvis”, però, en tot cas, opina que cal impulsar un nou model d’ocupació per a les persones amb discapacitat intel·lectual. I és que en aquest col·lectiu la taxa d’ocupació és encara més baixa que en la població amb discapacitat en general.

El representant d’AEDIS va proposar un model flexible basat en l’itinerari vital, és a dir, adaptant el model a cada persona , amb programes de formació i la combinació, si s’escau, de períodes d’ocupació i de feina, amb possibilitat de retorn al món laboral i amb una ferma aposta per la formació dual com a millor fórmula d’aprenentatge. Durà va lamentar que l’actual situació de restriccions econòmiques “ens posa en situació de competència entre nosaltres, quan no hauria de ser així”. El problema es troba en el fet, segons ell, que “quan parlem de discapacitat parlem de coses molt diferents” i va demanar a l’administració que “donés línies més clares”.

Per la seva part, el president de l’Asociación Empresarial de Centros Especiales de  Empleo de COCEMFE (AECEMCO), Ignacio Rodríguez, va apuntar que és important que els CET siguin viables i facturin per mantenir l’ocupació, que cal progressar en determinats perfils i anar més enllà dels clàssics sectors de jardineria i neteja. Defensà l’àmbit territorial dels CET, molts dels quals són el principal focus d’activitat de la seva zona, i va reflexionar en veu alta sobre el fet que si se segueix finançant la meitat de l’SMI s’equipara en el futur a una pensió no contributiva. D’altra banda, altres col·lectius en risc d’exclusió podrien demanar entrar a treballar als CET i que aquests no fossin únicament per a persones amb discapacitat.

Finalment, el president de FEACEM Catalunya, Rafael Ruano, va fer una crida a assolir a Catalunya un model consensuat de CET per dur a la Generalitat i poder “influir de manera clara en l’administració”; “si no en som capaços ens juguem el nostre futur”, va continuar, ja que aquesta manca d’unitat “ens debilita” i no es pot permetre que el suport al treball protegit disminueixi. En aquest sentit, en el torn de precs i preguntes Rodríguez apuntà que “la por que ens separa és la del finançament” i que caldria tenir en compte la realitat de cada persona que treballa en un CET, amb independència del grau de discapacitat reconegut perquè, per exemple, una persona diagnosticada amb un trastorn de la salut mental pot oferir el màxim rendiment laboral amb un tractament adequat. Elena Pérez, per la seva banda, reivindicà  que, com a mínim, s’atorgui un ajut del 50% del SMI a tots els treballadors amb discapacitat, mentre que Durà considerà que en les negociacions amb la Generalitat s’havia arribat a un mínim consens, tot i haver “realitats i col·lectius molt diferents”, idea que és la que cal transmetre a l’administració. Segons el responsable d’AEDIS “estem instal·lats en una desconfiança mútua que cal superar”.

Per cloure la jornada, el catedràtic de Dret Tributari de la Universitat de Barcelona i soci de Pont Mestres & Associats, Joan-Francesc Pont Clemente, parlà de la modificació de l’article 43 de la Llei General de Drets de les persones amb Discapacitat per poder incloure la definició dels CET d’iniciativa social. Pont Clemente exposà els requisits que un CET ha de complir per poder ser considerat d’iniciativa social i es va referir a la polèmica sobre l’existència o no d’ànim de lucre i que ha donat lloc a no poques sentències. La seva tesi, en desacord amb els criteris de part de la Hisenda Pública, és que “quan una entitat funciona sobre la base d’un pressupost d’ingressos i despeses que vol cobrir sense generar excedent, no té ànim de lucre i resulta irrellevant si en el desenvolupament de l’activitat genera superàvit que es reinverteix en la capitalització i reforç de l’entitat”.

Per tancar la jornada, el director general d’Economia Social de la Generalitat, Josep Vidal, gran coneixedor de les negociacions dels últims temps sobre subvencions als CET, va aportar la posició de la Generalitat sobre els ajuts al SMI en uns moments de grans dificultats econòmiques i en els quals es va prioritzar, en els pagaments, els col·lectius amb especials dificultats, sense voler deixar sense ajut cap treballador de CET: “la subvenció arriba on arriba”, va dir.

Vidal també es va referir a la previsió d’increment del SMI, una bona notícia “que pot posar en risc la viabilitat de molts CET”, ja que obligarà a augmentar la productivitat dels centres si es vol fer front al 50 per cent de SMI que els correspon pagar al treballador. Vidal avançà que s’està treballant en una proposta de model de CET català i insistí que “els CET són clau per a la inserció laboral de les persones amb discapacitat”. Enguany, segons el director general, la Generalitat haurà destinat als CET uns 88,5 milions d’euros, entre subvencions per SMI, USAP i característiques especials.

banner_dental

Sigues el primer a opinar

Deixa un comentari

La vostra adreça de correu no serà publicada


*