La salut mental ha deixat de ser un tema invisible, però encara queda molt camí per recórrer per garantir els drets de les persones amb trastorns i avançar cap a una societat plenament inclusiva. Així ho ha destacat Enric Arqués, president del Fòrum de Salut Mental i Addiccions (FSMiA), durant la celebració del 30è aniversari de l’entitat aquest matí a Barcelona.
El FSMiA, format per 23 entitats pioneres en l’atenció de la salut mental i les addiccions, ha estat al capdavant d’innovacions en atenció comunitària centrada en la persona i en la lluita contra l’estigma. L’acte commemoratiu, conduït per la periodista Cristina Riba, ha inclòs taules de debat per analitzar imaginaris socials i abordar els reptes de futur.
Durant la jornada, s’ha presentat un vídeo retrospectiu que recull els 30 anys de trajectòria i compromís de l’entitat.
Dades preocupants sobre l’accés a l’atenció i el creixement de casos
Segons el Departament de Salut de la Generalitat, entre un 35% i un 50% de les persones amb trastorns mentals no reben cap tractament o són ateses de manera insuficient. Aquest desajust es veu agreujat per l’increment de casos, especialment entre els joves, on un de cada quatre experimentarà algun trastorn mental al llarg de la vida.
Aquesta situació posa en risc l’atenció centrada en la persona, augmentant el perill de medicalitzar problemes socials. Representants del FSMiA han subratllat la necessitat de models personalitzats, espais de recuperació intensius i equips específics per als joves, tot això des d’un enfocament comunitari.
Reclams d’increment de recursos i coordinació interdepartamental
Enric Arqués ha posat èmfasi en la necessitat d’augmentar els pressupostos i establir polítiques transversals que considerin la salut mental des de múltiples àmbits, com l’habitatge, l’educació, la cultura i el transport. Ha remarcat que és clau treballar conjuntament amb altres entitats de l’economia social i solidària per oferir una atenció integradora i global.
Aquest enfocament ha estat recolzat per Mònica Albiñana, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, que ha destacat el paper pioner del FSMiA en promoure un model d’atenció comunitària fa 30 anys. Pilar Solanas, comissionada del Pla Estratègic de Salut Mental, ha remarcat la importància d’estendre aquest model a municipis petits, ja que actualment es concentra a les grans ciutats.
El paper de l’imaginari social en la percepció de la salut mental
En una de les taules de debat, experts com Gemma Altell, Miquel Domènech i Sergio Ramos, juntament amb activistes d’Obertament, han analitzat l’impacte dels imaginaris socials en la percepció de la salut mental. També han destacat la necessitat de promoure una societat més inclusiva i sense estigmes.
Els ponents han coincidit que el benestar mental està lligat a les condicions de vida com l’habitatge i la igualtat, més que a l’absència de malaltia. També han debatut sobre la influència de la perspectiva de gènere en els trastorns, especialment pel rol de les dones en les cures i el seu accés més freqüent a psicofàrmacs.
Reptes de futur en la salut mental i les addiccions
A la segona taula, representants del FSMiA i de la Generalitat de Catalunya han destacat la necessitat d’una resposta integral que connecti serveis sanitaris, socials i comunitaris dins la xarxa pública. L’habitatge ha estat un dels temes centrals, destacant les dificultats d’accés per a col·lectius vulnerables.
El Pacte Nacional per la Salut Mental, liderat per la Generalitat, busca impulsar polítiques interdepartamentals alineades amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, els ponents han coincidit que cal baixar aquestes estratègies al terreny i garantir un accés equitatiu.
30 anys d’innovació i compromís
Des de la seva fundació el 1994, el FSMiA ha treballat per garantir els drets de les persones amb trastorns mentals i facilitar la seva inclusió social. Amb una xarxa de 23 entitats, l’associació ha liderat projectes innovadors i ha estat clau en la construcció d’un model centrat en les persones i les seves capacitats.