La Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) ha fet pública la diagnosi de l’Estratègia Catalana pel Voluntariat 2030, coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Voluntariat. El principal punt d’acord que emergeix d’aquest document és la necessitat d’integrar persones voluntàries en espais de decisió i òrgans consultius de les entitats.
El treball d’elaboració de l’Estratègia ha estat una de les línies d’acció prioritàries de la FCVS durant l’últim any, centrant-se en la incidència política i els espais de col·laboració en xarxa. Un total de 37 entitats han participat en aquest procés, consensuant 31 accions prioritàries per al futur del voluntariat. Aquestes accions s’agrupen en quatre eixos principals: l’adaptació al canvi de les entitats; el disseny i desenvolupament de l’ecosistema del voluntariat; la mobilització i diversitat de les persones voluntàries; i el posicionament i influència.
La diagnosi posa de manifest que les organitzacions ja estan realitzant esforços notables per incloure les veus de les persones voluntàries en instàncies de govern i espais de decisió com grups participatius, consells assessors i comissions. No obstant això, reconeixen que encara s’han d’impulsar canvis culturals i jurídics per consolidar una participació real i efectiva.
En aquest context, la vocal de Relacions Internacionals de la FCVS, Maria Vilà, ha destacat la importància de donar suport a aquest col·lectiu: »És imprescindible cuidar les persones voluntàries, evitar la sobrecàrrega i assegurar que les entitats puguin desenvolupar la seva tasca amb estabilitat i dignitat». Així mateix, ha explicat que l’Estratègia Catalana sorgeix d’una iniciativa prèvia: »Amb el Centre Europeu del Voluntariat, del qual la FCVS en forma part, hem definit una estratègia de defensa del dret a fer voluntariat, i és precisament d’aquí d’on ha sorgit l’elaboració de l’Estratègia Catalana pel Voluntariat 2030. Ens hem adonat que les entitats ja donen molt valor a les persones voluntàries i que es treballa perquè siguin una peça essencial dins l’organització. Tot i això, encara hi ha molta feina per fer».
A més de la participació en la presa de decisions, el document assenyala altres àrees d’actuació necessàries, com la incorporació de la perspectiva de gènere, el reforç del reconeixement de la tasca voluntària i la innovació mitjançant l’ús de noves tecnologies. La superació d’aquests objectius està estretament lligada a reptes estructurals de les entitats, com ara la manca de recursos, la necessitat de més formació i la urgència de garantir la seva sostenibilitat.
Mesurar l’impacte i la reivindicació del dret
Pel que fa a l’avaluació de la tasca, les entitats han començat a aplicar seguiments individualitzats, qüestionaris i indicadors per mesurar l’impacte del voluntariat. Tot i això, hi ha un consens generalitzat sobre la necessitat de més recursos, eines i formació per poder sistematitzar l’avaluació de manera eficaç i comunicar els resultats obtinguts amb claredat. Maria Vilà ha assenyalat la finalitat d’aquesta avaluació: »Necessitem indicadors fiables per demostrar el valor social i econòmic del voluntariat i influir així en el disseny de les polítiques públiques». Al mateix temps, es reclama una major oferta de formació reglada per al voluntariat, adaptada a les exigències i necessitats contemporànies.
En paral·lel a la difusió de l’Estratègia, la FCVS aprofita la jornada per exigir un canvi de consideració del voluntariat, passant de ser vist com una acció altruista puntual a un dret fonamental de la ciutadania i una peça estructural dins les polítiques públiques. El president de la FCVS, Ramon Nicolau, ha defensat aquesta visió: »Cal que sigui reconegut com un dret fonamental de la ciutadania i una peça estructural de les polítiques públiques». Nicolau ha conclòs posant en valor el paper del voluntariat i la creació de la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC): »El voluntariat és la millor garantia de cohesió social, integració i inclusió. I és precisament per defensar que som agents essencials al nostre país, que hem constituït la Xarxa d’Acció Comunitària de Catalunya (XACC)».
