El Consell de Ministres ha donat el vistiplau definitiu en segona volta a un projecte de llei crucial que transformarà la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en Situació de Dependència i la Llei General dels Drets de les Persones amb Discapacitat i la seva Inclusió Social. Aquesta reforma marcarà un abans i un després, ja que reconèixerà la compatibilitat entre l’ocupació i les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), eliminant un obstacle significatiu per a la integració laboral. A més, s’acabarà amb el règim d’incompatibilitats de les prestacions de dependència, cosa que significa que ja no caldrà escollir entre, per exemple, anar a un centre de dia o rebre atenció domiciliària. També es suprimeix el termini suspensiu de dos anys per a les prestacions econòmiques destinades a la cura en l’entorn familiar.
Impulsat pel Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, el projecte es dirigeix ara al Congrés dels Diputats per iniciar el seu recorregut parlamentari. Pablo Bustinduy, titular del departament, ha afirmat que es tracta d’”un pas decisiu per construir un sistema de cures públics i de qualitat per a les persones en situació de dependència i les que tenen una discapacitat” i que “promourà el dret universal al benestar, a la vida independent i l’autonomia personal”.
Una de les novetats més destacades és la claredat amb què la reforma permetrà compatibilitzar l’accés a l’ocupació amb els serveis i prestacions del SAAD. Fins ara, molts beneficiaris s’havien vist obligats a renunciar a ajuts essencials en el moment d’iniciar una activitat laboral, ja fos per compte propi o aliè. Segons el Ministeri, aquesta situació generava un desincentiu per a l’ocupació i dificultava els projectes de vida autònoms, especialment en l’àmbit de la discapacitat. La nova normativa assegurarà que, davant una oferta de feina o pràctiques, les persones puguin mantenir la seva plaça en centres ocupacionals o serveis similars durant el temps necessari per consolidar el lloc de treball. Això “garantirà una transició segura cap a la feina i evitarà que l’acceptació d’una oportunitat laboral impliqui la renúncia a recursos fonamentals per a l’autonomia personal”.
La iniciativa també posa un èmfasi particular en l’accessibilitat universal, que passarà a ser considerada un dret subjectiu i exigible davant de qualsevol instància, en sintonia amb el nou article 49 de la Constitució. Això inclou l’obligació de les administracions públiques de garantir l’accessibilitat al patrimoni històric i cultural, mitjançant mesures físiques i cognitives com ara rampes, QR amb audiodescripcions, lectura fàcil o pictogrames. Per donar suport a aquestes intervencions, es crearà un Programa Estatal de Promoció de l’Accessibilitat Universal. A més, la llei de Propietat Horitzontal es modificarà per facilitar ajuts econòmics per a obres d’accessibilitat en edificis d’habitatges, rebaixant el percentatge de finançament de l’obra a pagar per la comunitat de veïns del 75% al 70%. Els requisits per accedir a aquests ajuts també es flexibilitzaran.
El projecte de llei també s’ha centrat en aspectes clau com la situació de les dones amb discapacitat, incidint en la importància de garantir-ne la salut sexual i reproductiva, i en els nens i nenes amb discapacitat, posant el focus en el foment del desenvolupament infantil a través dels serveis d’atenció primerenca.
En relació amb les prestacions, la reforma “revertirà dues retallades importants” de la dècada anterior, segons Bustinduy: la supressió del règim d’incompatibilitats en les prestacions de dependència, introduït el 2012, i l’eliminació del termini suspensiu de dos anys en el cobrament de les prestacions econòmiques per a cures a l’entorn familiar. A més, s’ampliarà el catàleg de serveis del SAAD per incloure suports en habitatges compartits i nous models de convivència col·laborativa. Es preveu la cessió de productes de suport com ara cadires de rodes elèctriques o assistents de veu. Una novetat destacada és l’extensió de la prestació econòmica per a cures familiars fins a l’últim dia del mes en què es produeixi la defunció de la persona dependent, un “gest de reconeixement i respecte pels qui tenen cura”.
La llei també permetrà que persones sense parentiu estret (amics, parelles, veïns) puguin rebre la prestació econòmica per a cures en l’entorn familiar. Així mateix, s’introduiran prestacions o serveis transitoris per a persones en situació de dependència en grau II o III que no puguin accedir immediatament al recurs sol·licitat, evitant així la necessitat de trasllats a centres llunyans del seu entorn social. El servei d’ajuda a domicili s’estendrà per incloure acompanyaments a activitats fora de l’àmbit domèstic, com ara visites mèdiques o la compra. L’assistència personal s’incorpora com un servei més del sistema, i la teleassistència es reconeix com un dret universal, complementari a altres suports i amb un àmbit d’aplicació ampliat més enllà del domicili.
Els centres de dia seran considerats un servei de proximitat fonamental per a la permanència de les persones al seu domicili, oferint suport també fora de les seves instal·lacions a usuaris propers. A més, es garantirà l’atenció sanitària a les persones en situació de dependència independentment del seu lloc de residència, incloent-hi les residències, mitjançant la coordinació entre els serveis sanitaris i socials autonòmics.
Finalment, la reforma té com a objectiu reduir la burocràcia. S’introduirà el reconeixement automàtic d’un 33% de discapacitat per a les persones amb un grau I de dependència, i una «passarel·la» que reconeixerà un 65% de discapacitat per a aquells amb un grau II o III de dependència. Les persones que ho desitgin podran sol·licitar una valoració individualitzada per obtenir un grau superior. La nova llei també estableix un nou marc d’atenció per a persones amb problemes de salut mental, basat en l’autonomia i la participació, i prohibeix expressament pràctiques coercitives o involuntàries injustificades. Així mateix, reforça la persecució d’espectacles còmics que ridiculitzin persones amb discapacitat, considerant-los una infracció molt greu amb multes de fins a un milió d’euros, i fa referència a la necessitat de dissenyar una Intel·ligència Artificial (IA) lliure de biaixos, prioritzant les persones amb discapacitat en el sistema espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
Aquesta reforma és vista com un pas crucial cap a una societat més inclusiva i amb més garanties per a les persones en situació de dependència i amb discapacitat.
