D’aquesta manera que el text pactat entre el Ministeri de Treball i Economia Social i el Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (Cermi) podrà continuar la seva tramitació parlamentària. El projecte de Llei per la qual es modifiquen el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors en matèria d’extinció del contracte de treball per incapacitat permanent de les persones treballadores i el text refós de la Llei General de la Seguretat Social en matèria de incapacitat permanent va ser defensat per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, que va deixar anar a Vox que se situa en “un passat molt llunyà”, en l’“antic règim”, que parlava de les persones amb discapacitat com a “invàlids” i fins i tot “ganduls”.
“Lluny del que vostès diuen, el Govern farà justícia amb les persones amb discapacitat i complirem amb la doctrina que emana del Tribunal de Justícia Europeu”, va asseverar la vicepresidenta segona.
A més, ha assenyalat que no es pot oblidar que la norma compleix els mandats de normatives com la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i avança en la línia de la reforma de l’article 49 de la Constitució per substituir ‘disminuïts’ per ‘persona amb discapacitat’ i per reforçar la protecció dels drets d’aquesta part de la ciutadania.
La ministra de Treball va celebrar que en l’última dècada hagin millorat les xifres sobre l’ocupabilitat d’aquestes persones, tot i que va aclarir que les dades “són millors” però “no bones”. En aquest sentit, va proclamar que “el repte que tenim al davant és gran”, ja que només una de cada quatre persones amb discapacitat en edat de treballar té feina.
Díaz va reprovar que Vox parli en la seva esmena d’“aspiració” de les persones amb discapacitat i no de drets i va avisar que la població amb discapacitat continuarà augmentant els propers anys. “A vostès sembla que els molesten les persones amb discapacitat. Fets són evidències: han votat en contra de la reforma de l’article 49 de la Constitució Espanyola”, va reblar Díaz, que va retreure que es neguessin a canviar el terme “disminuït” de la Carta Magna.
També va proclamar que “cal garantir la feina de les persones amb discapacitat”, que és “essencial” per a la “seguretat econòmica, per a la salut física i mental, el benestar personal i el sentit d’identitat”. A més, va sentenciar que la societat és “millor” quan “a les empreses hi ha persones diverses, moltes amb discapacitat”.
Desatins
Per la seva banda, el diputat de Vox Juan José Aizcorbe va sostenir que la norma és plena de desatins i va criticar que el text parli de voluntarietat de la persona treballadora amb discapacitat sobrevinguda quan és l’empresari qui afrontarà el cost de les adaptacions del lloc.
Així mateix, va alertar que no només es poden produir costos desproporcionats per l’adaptació d’un lloc de treball, sinó si es destina la persona a altres funcions, ja que fins i tot pot necessitar una formació específica per a aquestes. Segons la seva opinió, el text amaga “un gran parany”, perquè “es posen en perill” prestacions com la d’invalidesa i incapacitat permanent, per la qual cosa s’ha de tornar a l’Executiu per tal que es corregeixin “qüestions tècniques”.
Més enllà de Vox, molts partits van plantejar aspectes de discrepància en alguns casos, si bé van expressar que presentaran propostes de millora durant el tràmit parlamentari, permetent que el text segueixi el curs.
Rodet legislatiu
Així, la diputada del PP María Isabel Prieto va eludir referir-se a l’esmena de Vox i va manifestar que comparteix la intenció de la norma, encara que va denunciar que Díaz “està utilitzant la via del corró legislatiu” sense haver negociat abans amb sindicats i patronal, però amb “cessions” a partits independentistes per mantenir-se en un Executiu “buscat” i “aguait per la corrupció”. Al seu parer, el canvi legal “arriba tard i malament” i és una “regulació deficient, sense rigor tècnic i jurídic”.
“Vostè s’ha convertit en la ministra dels mil anuncis, que cada dia pregona múltiples modificacions legislatives, però la veritat és que porta un any de legislatura i no ha aprovat res, a excepció del Reial decret llei de desocupació, que ja va poder convalidar a canvi de les cessions polítiques a partits nacionalistes i independentistes”, va postil·lar.
D’altra banda, a favor del text del Govern es van expressar Sumar (la formació de Díaz) i el PSOE, la diputada del qual Elisa Garrido va mostrar el seu desig que la norma es pugui aprovar per unanimitat i va allargar la mà a tots els partits.
A més, la diputada del PNB Idoia Sagastizabal va ressaltar que hi ha aspectes que vol corregir Vox al text que es poden solucionar via esmenes i no demanant la devolució del text.
La parlamentària de Podem Noemí Santana va apuntar que la reforma legal soluciona una “discriminació històrica” de les persones amb discapacitat, tot i que va mostrar la seva preocupació perquè l’empresa pugui determinar què és un cost excessiu.
En la mateixa línia, des del BNG, Néstor Rego va demanar que les empreses estiguin “obligades” a adaptar els llocs de treball i que no se’ls deixi la “última paraula”.
Canvis legals
La modificació de l’article 49.1.e) de l’Estatut dels Treballadors eliminarà la referència a l’extinció automàtica per Gran Incapacitat, Incapacitat Permanent Absoluta i Incapacitat Permanent Temporal, separant amb això aquestes causes de la mort de la persona treballadora.
La possibilitat d’extingir el contracte, fins ara a les mans de l’empresa, es condiciona a la voluntat de la persona treballadora que podrà sol·licitar una adaptació del lloc de treball raonable, necessària i adequada o el canvi a un altre lloc de treball vacant i disponible, d’acord amb el perfil professional i compatible amb la nova situació.
El text també estableix els criteris que permeten determinar quan els ajustaments necessaris constituirien un cost excessiu per a l’empresa valorant, de manera específica, si les despeses d’adaptació es poden sufragar amb ajudes o subvencions públiques de manera parcial o total i també, si escau, si són raonables per a la mida de lempresa.
Per la seva banda, l’esmena a la totalitat de Vox empra arguments com que el projecte de llei “trasllada la càrrega econòmica que suposa la prestació d’incapacitat permanent des de les arques del sistema de Seguretat Social a les empreses, ja que, d’optar el treballador pel manteniment del seu lloc de treball, l’empresa anirà a càrrec del salari i les cotitzacions de l’empleat, a qui no s’haurà d’abonar la prestació pública”.
“Sens dubte això té molts aspectes positius, però hi ha un factor que també s’ha de valorar: la càrrega excessiva per a l’empresa que, després d’haver cotitzat per contingències que poden donar lloc a una situació d’incapacitat permanent, un cop concretat el risc cobert, hagi de continuar abonant en exclusiva les obligacions econòmiques envers la persona afectada”, afegeix.
Secció patrocinada per
