El sistema administratiu actual no respon a les necessitats reals de les persones amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) que no presenten una discapacitat intel·lectual associada. Aquesta és la principal denúncia que Eva García, membre de la Junta Directiva de la Confederación Asperger España, ha realitzat durant el diàleg ‘Autisme sense discapacitat intel·lectual: necessitats i reptes actuals’. L’acte, organitzat per l’agència de notícies Servimedia i Autismo España (AE), coincidint amb la celebració del Dia Internacional de la síndrome d’Asperger, ha servit per posar de manifest com la manca d’una confirmació administrativa de discapacitat psicosocial impedeix a molts usuaris accedir a suports vitals, especialment en el cas de les dones.
Segons ha detallat García, el diagnòstic clínic no sempre es tradueix en un reconeixement oficial, fet que genera una situació d’indefinició legal. “Per això nosaltres advoquem per la discapacitat psicosocial per a les persones amb autisme i amb TEA”, ha defensat, tot subratllant que l’entorn esdevé un factor discapacitant malgrat que les limitacions no siguin evidents a simple vista. Aquesta barrera és especialment crítica en l’accés a la Funció Pública, on el col·lectiu demana que les oposicions incloguin específicament la discapacitat psicosocial per poder optar als contingents de reserva i a les adaptacions pertinents.
Un espai propi per a les dones amb Asperger
En el marc d’aquesta jornada, s’ha anunciat la creació de l’Observatori de la Dona Asperger, una iniciativa de la Confederación Asperger España per combatre dècades d’invisibilitat. Eva García ha explicat que moltes dones han après a emmascarar les seves dificultats per encaixar en la societat, cosa que provoca diagnòstics extremadament tardans. “La majoria hem estat reconegudes a partir dels 30 anys; en el meu cas va ser als 49”, ha confessat, recordant la gran càrrega emocional que suposa viure sense comprensió ni suports adequats durant l’etapa formativa i adulta.
L’Observatori neix amb la missió de transformar aquestes vivències individuals en un coneixement col·lectiu que pugui ser traslladat a les institucions. L’objectiu final és millorar la qualitat de vida del col·lectiu mitjançant polítiques públiques que sí que tinguin en compte la seva realitat específica. “L’objectiu és convertir la vivència en coneixement i, a partir d’aquest coneixement, traslladar-lo a les institucions per explicar quines són les nostres dificultats reals”, ha assenyalat la directiva.
Vulnerabilitat i violència de gènere
Un dels punts més sensibles tractats durant la trobada ha estat la vulnerabilitat de les dones amb Asperger davant la violència de gènere. La dificultat per interpretar determinades dinàmiques socials i una autoestima sovint debilitada per la incomprensió incrementen el risc de patir abusos. “Moltes hem patit violència perquè no hem sabut entendre les situacions; som molt vulnerables”, ha lamentat García. Amb el nou Observatori, s’espera que aquestes situacions surtin a la llum per millorar la prevenció i la resposta de les administracions des d’una perspectiva de gènere real i efectiva.
