L’Hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS consolida la seva posició de lideratge en la investigació del Parkinson amb el llançament de Smell Test Direct (ST Direct). Aquest innovador projecte té com a objectiu primordial la detecció de possibles casos de Parkinson en fases molt incipients mitjançant un senzill test d’olfacte dirigit a persones majors de 40 anys. Cal destacar que el Clínic-IDIBAPS no només coordina aquesta iniciativa a nivell estatal, sinó que és un dels pocs centres europeus que hi participa activament.
Respon l’enquesta i participa en el projecte
Aquesta iniciativa s’emmarca dins de l’estudi internacional Parkinson’s Progression Markers Initiative (PPMI), impulsat per la Fundació Michael J. Fox. L’objectiu del PPMI és identificar biomarcadors que permetin predir i seguir l’evolució del Parkinson abans que apareguin els símptomes motors més característics, com ara el tremolor, la lentitud o les dificultats per caminar. El test d’olfacte s’ha consolidat com una eina prometedora per detectar la pèrdua d’olfacció, un signe precoç que pot precedir l’aparició clínica de la malaltia fins a deu anys.
La Dra. M. Josep Martí, neuròloga de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment del Clínic i cap del grup ‘Malaltia de Parkinson i altres trastorns neurodegeneratius del moviment: recerca clínica i experimental’ de l’IDIBAPS, subratlla la importància d’aquesta detecció primerenca: “Poder detectar el Parkinson en les seves fases més inicials ens obre la porta a intervenir abans, oferir millors opcions terapèpiques i avançar cap a una medicina preventiva.“
Test d’olfacte accessible i obert a la participació ciutadana
Amb la finalitat d’implicar la ciutadania en la lluita contra aquesta malaltia neurodegenerativa, el projecte ST Direct convida persones majors de 40 anys a realitzar un senzill test d’olfacte des de casa seva, que permetrà detectar alteracions en la capacitat olfactiva. Aquelles persones amb una disminució significativa podran ser candidates a continuar amb proves més específiques en el marc del PPMI, contribuint així a una millor comprensió de les fases prèvies al diagnòstic clínic del Parkinson.
La Dra. Alícia Garrido, neuròloga de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment, afegeix: “Volem arribar a persones que encara no tenen símptomes motors, però podrien tenir alteracions que ens ajudin a comprendre millor l’inici de la malaltia. El test és gratuït, no invasiu i pot tenir un impacte molt gran en la recerca.“
Una dècada liderant la recerca internacional des de Barcelona
L’Hospital Clínic Barcelona-IDIBAPS forma part del consorci internacional del PPMI des de l’any 2013, sent l’únic centre de Catalunya que participa activament en aquest ambiciós projecte global. Des d’aleshores, ha incorporat més de 100 voluntaris al registre internacional, contribuint a una cohort global de més de 3.500 participants. Aquesta participació ha estat crucial per identificar nous biomarcadors genètics, biològics i clínics, que ja estan transformant la manera com s’estudia, es diagnostica i es tracta la malaltia.
El PPMI és considerat actualment el major estudi multicèntric sobre la malaltia de Parkinson a nivell mundial, i ha esdevingut un model de col·laboració entre institucions, investigadors i pacients. Gràcies a les dades obtingudes i a la recollida sistemàtica de mostres biològiques, s’ha pogut avançar cap a un coneixement més profund del Parkinson i les seves causes.
La Malaltia de Parkinson: Multifactorial i de difícil diagnòstic
La malaltia de Parkinson és la malaltia neurodegenerativa més freqüent després de la malaltia d’Alzheimer. Es caracteritza per alentiment motor, rigidesa, tremolor i alteració de la marxa. Actualment, no hi ha cap tractament curatiu o modificador de l’evolució de la malaltia, tot i que es disposa de molts fàrmacs i, fins i tot, de tractament quirúrgic per millorar els símptomes.
La seva aparició és gradual i l’evolució progressiva. Actualment es considera una malaltia multisistèmica amb molts símptomes no motors, a més dels motors. La malaltia de Parkinson és una patologia freqüent i s’espera que, en els pròxims anys, n’augmenti la incidència. Encara no se’n coneixen les causes, tot i que se sap que hi intervenen factors genètics i ambientals, i en alguns casos és difícil diagnosticar-la amb precisió.
De moment no hi ha cap tractament curatiu, però sí mesures estabilitzadores i de control dels símptomes. Un dels problemes principals, però, és que quan els símptomes motors més característics es manifesten, ja han mort de forma irreversible moltes de les neurones de la dopamina del cervell, essencials per a la funcionalitat motora.
