Un elevat 77% de les persones majors de 65 anys amb mobilitat reduïda es troba amb barreres arquitectòniques diàriament. Aquesta problemàtica no només dificulta la seva mobilitat física, sinó que també afecta directament la seva vida social (un 68%), el seu lleure (un 52%) i la realització d’activitats domèstiques (un 44%). Aquestes dades provenen de l’informe «Sumando Voces», elaborat per la Fundación Mutua de Propietarios en col·laboració amb COCEMFE, que analitza la vida i l’entorn dels més d’1,6 milions d’espanyols majors de 65 anys amb discapacitat física i orgànica.
L’estudi subratlla com la manca d’accessibilitat obliga aquest col·lectiu a renunciar a la seva vida social. Un 78% dels majors de 65 anys amb mobilitat reduïda s’ha vist forçat a cancel·lar plans amb les seves amistats per culpa de les barreres arquitectòniques. Aquesta situació també l’ha patit un 77% en l’àmbit familiar i un 51% en l’entorn veïnal.
La directora de la Fundación Mutua de Propietarios, Cristina Pallàs, va assenyalar la gravetat d’aquesta situació: «En una societat envellida amb una esperança de vida creixent, l’accessibilitat continua sent una assignatura pendent al nostre país que condiciona de manera important la vida quotidiana de les persones grans». De fet, les persones de més de 65 anys atorguen al seu nivell mitjà d’autonomia una puntuació de 4,92 sobre 10, un resultat insuficient que evidencia la urgència d’eliminar obstacles.
Un dels problemes principals recau en els habitatges: només una de cada quatre llars (27%) on resideixen persones grans amb mobilitat reduïda estan totalment adaptades a les seves necessitats. Aquesta circumstància esdevé una barrera fonamental per a la seva autonomia personal. És en les tasques domèstiques quotidianes (neteja, rentat de roba, etc.) on es manifesten les majors dificultats, derivant en una dependència més gran. L’informe indica que un 47% de les persones grans amb mobilitat reduïda declara no poder fer aquestes tasques sense ajuda, i un 27% les executa amb molta dificultat. A més, un 35% afirma que les barreres al seu habitatge els impedeixen cuinar per si mateixos, i un 20% no pot dur a terme accions d’autocura, com la higiene o la medicació.
El president de COCEMFE, Anxo Queiruga, va destacar la situació de vulnerabilitat d’aquesta població: “Les persones grans amb discapacitat física i orgànica viuen situacions de discriminació múltiple, derivades no només de l’edat i la discapacitat, sinó també d’un entorn físic, social i econòmic que no respon a les seves necessitats”. I va afegir que “les barreres físiques i la manca de suports adequats limiten la seva autonomia i la seva qualitat de vida”.
Davant d’aquesta realitat, l’estudi revela una gran dependència de l’entorn social més proper i un accés limitat als serveis professionals. La principal font de suport és un familiar o amic amb qui conviuen (75%). Un 34% recorre a personal extern remunerat i un 11% rep ajuda de familiars que no resideixen a la mateixa llar. Lamentablement, un 5% no té cap mena d’ajuda per a les seves activitats diàries i només un 4% recorre als Serveis Socials.
Queiruga va concloure que “aquest estudi evidencia que impulsar l’accessibilitat universal i els suports professionals i comunitaris ha de ser una prioritat inajornable a l’agenda social i política perquè les persones grans puguin viure amb la major independència i dignitat possible”. En la mateixa línia, Cristina Pallàs va tancar la reflexió subratllant el paper de la comunitat: “El paper de la família i els amics és fonamental perquè les persones grans amb mobilitat reduïda mantinguin la seva autonomia i la seva participació en la societat, però aquest esforç no pot recaure únicament en l’entorn més proper. És necessari un compromís col·lectiu per transformar habitatges, edificis i ciutats en espais accessibles, segurs i lliures de barreres arquitectòniques que garanteixin la plena inclusió de les persones grans i millorin el seu benestar i qualitat de vida”.
