Segons un estudi de l’Asociación Española de Fundaciones Tutelares (AEFT) sobre la situació de la tutela a Espanya, entre els anys 2015 i 2019, el 47% de les persones ateses per les fundacions tutelars es troba per sota del llindar de la pobresa o en situació de pobresa relativa.
En el cas de Som – Fundació i Fundació Tutelar Alosa, entitats que han participat en aquest estudi i formen part de la xarxa AEFT, això suposa un 35% sobre un total de 752 persones a qui donen suport.
Aquesta realitat dificulta encara més l’accés d’aquestes persones a drets contemplats en la Convenció, com ara, el de triar el seu lloc de residència, comptar amb els suports que requereixin i ser, així, part de la comunitat en igualtat de condicions que la resta de persones.
Una altre de les dades que destaquen en l’Estudi i que resulten preocupants és que, “malgrat que una àmplia majoria està en Centres Especials d’Ocupació i que hi ha hagut un augment del percentatge de persones que compten amb una ocupació ordinària, veiem com un 15% de les persones a qui donem suport no té cap ocupació”, destaca Irene Yepes, directora de l’AEFT. En el cas de les entitats catalanes aquest percentatge es inferior, situant-se en un 7%.
D’altra banda, i encara que s’evidencia un increment en el nombre de persones que viuen de manera independent, un 35% en el cas de les fundacions tutelars catalanes, “la majoria de les persones que atenem estan institucionalitzades. Aquesta situació pot respondre a la falta o impossibilitat d’accés a altres recursos, a situacions sobrevingudes o a una decisió presa per la mateixa persona. Hem de continuar indagant en el motiu i treballar per a oferir oportunitats a les persones que desitgen viure en una altra tipus de llar”, explica Yepes.
Així mateix, l’estudi recull per primera vegada la xifra de persones, a les quals les entitats tutelars donen suport, que ha patit situacions d’abús o violència, arribant fins al 10% de la població, incloent-hi la violència de gènere; un 19% en el cas de les persones ateses per Som –Fundació i Fundació Tutelar Alosa. “Aquesta situació ha motivat, entre altres, la creació d’un Observatori de Drets per a detectar casos d’abús o violència i poder donar-los resposta de manera eficaç entre tota la xarxa”, explica la directora de l’AEFT.
Com a dada positiva, l’estudi identifica un canvi de tendència en el tipus de sentències que es dicten en els processos de modificació de la capacitat. En els últims anys, s’observa en els nous càrrecs assumits per les entitats, una disminució del nombre de tuteles enfront de les curateles, sent aquestes últimes figures més adaptades als suports i necessitats de les persones i, per tant, més acordes amb la Convenció.
Finalment, aquest estudi, -l’únic que identifica el perfil de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament amb la capacitat modificada jurídicament- posa l’accent en la necessitat de continuar millorant el reconeixement i la cobertura pública dels serveis de suport a la capacitat jurídica i de “posar en marxa mecanismes adequats que garanteixin el reconeixement i la sostenibilitat dels serveis de suport a la capacitat jurídica de les persones amb discapacitat intel·lectual, eliminant les diferències existents entre les Comunitats Autònomes, per a evitar desigualtats per a la ciutadania en l’accés i garantia d’aquests serveis”, indica Yepes, per a concloure que durant aquest any i a través de l’Observatori de Drets de l’entitat, “es continua treballant en la recopilació i anàlisi de la situació de les persones a qui donem suport i les seves entitats, al saber que aquesta s’ha vist clarament afectada a causa de la crisi generada per la COVID19”.
