El 20% dels adults que viuen a Espanya se senten sols en aquest moment i el 13,5% pateix soledat crònica, des de fa dos anys o més, si bé entre les persones amb discapacitat la prevalença de soledat no desitjada és 30 punts superior les que viuen sense discapacitat, amb un 50,6%. A més, les dones amb discapacitat afirmen patir soledat no desitjada en més proporció que els homes, amb un 54,3% davant el 45,7%.
Així ho posa de manifest el ‘Baròmetre de la soledat no desitjada a Espanya 2024’, elaborat per la Fundació ONCE i la Fundació AXA dins de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada i que va ser presentat aquest dilluns en un acte conduït pel director general de Servimedia, José Manuel González Huesa, que es va celebrar a la seu de Per Talent Digital de Fundació ONCE i en què va participar el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy.
L’encarregat d’exposar els seus principals resultats va ser el director de l’estudi, Raúl Ruiz de Fresno, que va explicar que aquest informe actualitza el presentat el 2015 i el 2022, que es basa en 2.000 entrevistes telefòniques i demostra que la solitud viu “amb més virulència” entre els joves d’entorns rurals i la gent gran d’entorns urbans i que les dones se senten més soles que els homes.
L’objectiu de l’informe és “identificar la incidència de la soledat no desitjada, indagar en les causes o correlacions possibles i conèixer l’opinió de la població sobre el fenomen de l’aïllament involuntari”.
El ‘Baròmetre de la Soledat no desitjada a Espanya 2024’ conclou que el de l’aïllament involuntari és en aquest moment “un problema persistent”, atès que dues de cada tres persones (67.7%) que confessen estar en aquesta situació porten convivint-hi des de fa més de dos anys i un 59% des de fa més de tres anys.
Set de cada deu han patit soledat
En paral·lel, Ruiz va explicar que, fins i tot les persones que diuen que no se senten soles en aquest moment, han experimentat sentiment de solitud alguna vegada (63%), per la qual cosa, segons els seus càlculs, “set de cada deu persones han patit solitud no desitjada en alguna etapa de la seva vida” i, tenint en compte la intensitat, gairebé la meitat de la població (49,3%) pateix soledat no desitjada al present o ha patit soledat “de manera intensa en el passat”.
Després de puntualitzar que, malgrat això, la soledat “té solució en molts casos”, com demostra el fet que el 50,4% de la població s’ha sentit sola en més o menys mesura “en alguna etapa de la seva vida, però no al memento present”.
La solitud és “una cosa més freqüent” a les dones (21,8%) que als homes (18%) i, segons l’estudi, la prevalença de l’aïllament voluntari és “molt més elevada” entre les persones que tenen “dificultats” a les àrees de la salut, l’economia, la desocupació o el de la discapacitat i hi ha factors que, a més d’una prevalença més gran, “impliquen una probabilitat més gran de patir solitud no desitjada, com tenir dificultats econòmiques, origen estranger, viure amb un problema de salut mental, ésser jove o estar en atur tenint entre 30 i 54 anys”.
“Tenir una salut molt dolenta, dolenta o regular implica una probabilitat tres vegades més gran de patir soledat no desitjada i viure amb un problema de salut mental, diagnosticat o no, en 2,4 vegades”, va abundar, per advertir que la prevalença de la solitud no desitjada és el doble entre les persones que viuen soles que entre les que viuen acompanyades (34,5% davant del 17,4%).
Finalment, el 57,9% de la població pensa que són les ONG les institucions que fan “més esforços” per “lluitar” contra la soledat no desitjada, mentre que el 47% pensa que és el Govern central qui té la responsabilitat en primer lloc lloc de lluitar contra la solitud.
A la llum d’aquests resultats, la presidenta del presidenta de l’Observatori Estatal de la Soledat No Desitjada (SoledadES), Matilde Fernández, es va mostrar convençuda que és el municipi, l’entorn més proper al ciutadà, el que ha de “liderar la suma de les micropolítiques” per tallar aquesta problemàtica i que, al seu parer, “tenen a veure amb fer comunitat i barri, una feina a la proximitat, recolzant i potenciant els qui volen fer alguna cosa” per combatre-la.
“Al segle XXI, l’Estat del benestar ha d’analitzar les causes que continuen produint exclusió, malestar social, aïllament i solitud”, va afegir, per apostar per impulsar una xarxa per “seguir impulsant tot allò petit, tot allò que és proximitat i proximitat de la gent” alhora que continuar fent estudis qualitatius que “ens donen unes prioritats sobre quins aspectes cal millorar de l’Estat del benestar”.
