En el marc de la Setmana Europea de la Mobilitat, l’entitat ECOM ha posat de manifest que el sistema de transport públic interurbà per carretera a Catalunya manté greus deficiències d’accessibilitat. Aquesta situació impedeix l’autonomia personal i la participació social de les persones amb discapacitat, especialment en aquelles zones rurals o comarques on la dependència d’aquest mitjà de desplaçament és molt més elevada per la manca d’alternatives.
Les conclusions surten de l’Estudi d’accessibilitat a l’autobús interurbà de Catalunya, un treball participatiu realitzat entre els anys 2023 i 2025. Segons recull la investigació, les dificultats per viatjar afecten de manera directa la vida diària dels usuaris. «Quan falla el transport accessible, fallen molts altres drets», adverteix la federació, tot recordant que la manca d’adaptació en els trajectes repercuteix en l’accés a l’educació, el treball o l’atenció sanitària.
Desigualtat territorial i obligació de reserva prèvia
Les deficiències existents agreugen la discordança entre l’entorn urbà i el rural, imposant condicions desiguals segons el lloc de residència. «Parlar de mobilitat per a tothom implica garantir que les persones amb discapacitat puguin utilitzar el transport públic en les mateixes condicions que la resta de la ciutadania. Avui això encara no passa», constata ECOM.
Un dels punts més crítics assenyalats és l’exigència d’un protocol de reserva prèvia per a les persones usuàries de cadira de rodes. Aquest tràmit obliga a avisar amb una antelació d’entre 24 i 72 hores abans d’agafar una línia regular. «Per a la majoria de persones, agafar un autobús és una decisió quotidiana. Per a moltes persones amb discapacitat continua sent una operació que requereix planificar-se amb dies d’antelació. Les persones amb discapacitat també tenim dret a improvisar», reivindica l’entitat, subratllant que moltes vegades l’única alternativa quan falla el bus és el taxi privat, amb l’elevat cost econòmic que comporta.
Fallades tècniques, falta de formació i desinformació
El document també denuncia que el funcionament dels dispositius adaptats no està garantit en la totalitat de les expedicions a causa de la falta de manteniment de rampes, plataformes elevadores o sistemes d’ancoratge. «Per a moltes persones amb discapacitat, l’accessibilitat continua sent una loteria. Mentre la resta de la població espera el bus, nosaltres esperem tenir la sort que la plataforma funcioni», critiquen des de la federació.
A aquesta problemàtica s’hi afegeixen les mancances en la preparació del personal de conducció i l’ocupació indeguda dels espais reservats a l’interior dels vehicles. «Lluitar pels teus drets no hauria de formar part de cada viatge», recorda ECOM. Així mateix, l’estudi indica que un 57% de les persones enquestades desconeix quin és el mecanisme que ha de seguir per sol·licitar un autobús accessible, dada que demostra les hores de gestió administrativa i la desinformació a la qual se sotmet el col·lectiu. «Accedir a un autobús no hauria de requerir coneixements especialitzats ni tràmits complexos. Sense informació accessible i fiable no hi ha autonomia possible», remarquen.
Reivindicacions davant l’Administració
ECOM valora l’aprovació del Pla de Xoc 2026 per reforçar l’oferta de transport per part de l’Administració, però considera que l’opció d’allargar les concessions actuals a les companyies operadores suposa una oportunitat perduda per exigir ajustos estructurals. Per reconduir la situació, l’organització manté converses amb el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i la Direcció General de Transports i Mobilitat.
Entre les mesures reclamades per ECOM destaquen l’eliminació progressiva de la reserva prèvia obligatòria —implantant mentrestant una gestió unificada mitjançant les ATM de cada demarcació—, el manteniment diari dels elements d’accessibilitat, la formació obligatòria del personal, l’ampliació dels espais reservats i l’augment de les freqüències en territoris desfavorits. L’entitat recorda que la demanda existeix i conclou que «El transport públic ha de ser per a tothom. El que està en joc no és només l’accessibilitat d’un servei, sinó la possibilitat que milers de persones puguin exercir amb plenitud els seus drets i participar en igualtat de condicions en la vida social, econòmica i comunitària del país».
